Hi ha amistats o coneixences, a vegades inevitables, que tots voldríem amagar. Ens fa por que en qualsevol moment ens puguin fer quedar malament o, simplement, es vantin davant de tothom d’aquesta amistat de circumstàncies. I ja no diguem si, a més, presumeixen de tenir un notable ascendent sobre nosaltres, com li ha passat a CiU amb la seva actual parella de ball, el Partit Popular.
L’Alícia Sánchez-Camacho no va poder estar-se de treure pit al Congrés del PP celebrat a Sevilla, vanagloriant-se no només de la seva amistat política amb l’Artur Mas, sinó sobretot de condicionar la seva acció de govern. Tant és així que la vicepresidenta Joana Ortega es va haver d’afanyar per sortir al pas i aclarir-nos que qui Governa a Catalunya, almenys nominalment, és Convergència i Unió. Però, no és pas que li falti raó a l’Alícia perquè la veritat és que té el Govern a les seves mans, per voluntat expressa i gratuïta de CiU; i no tant per imposar-li els seus postulats econòmics amb els quals coincideix plenament sense necessitat de pactes ni de transaccions, com per posar fre a les aspiracions nacionals de molts dels dirigents convergents. Les contrapartides del suport del PP als pressupostos de la Generalitat no tenen altre objectiu que aquest: delegacions catalanes a l’exterior, TV3 i Catalunya Ràdio, aeroport del Prat, subvencions a les entitats catalanes...
Tanta és la vergonya que el mateix Artur Mas té una certa necessitat de desfogar-se, i per a acontentar la pròpia clientela de tant en tant es dedica a fer declaracions a la premsa estrangera posant un petit interrogant al futur de Catalunya. Insinua la possibilitat d’una ruptura amb l’Estat quan aquí, a l’hora de la veritat, practica exactament el contrari, fins i tot en contra dels qui voldrien pagar els impostos directament a la Generalitat, en lloc de fer-ho a Madrid. Per això a Madrid no fan el més mínim cas d’aquestes declaracions; ells també saben que només són estirabots per a consum intern dels militants convergents, no fos cas que els pugessin excessivament els colors a la cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada