Ja no se n’ha parlat més. Però costa de creure que la premsa britànica s’inventés del no res la història que Rajoy havia inflat el dèficit espanyol en el moment d’assumir el poder. És cert que el Partit Socialista tampoc n’ha fet una qüestió, i que tant el Govern del PP com la mateixa Unió europea es van limitar a fer un comunicat de desmentiment. Ningú parlava de frau, sinó de maquillatge. I tothom sap que amb això dels comptes i dels balanços hi ha molt de camp per córrer, sense necessitat d’incórrer en cap falsejament de dades.
És la tendència natural de voler minimitzar el que hom rep i, alhora, magnificar el que es dóna. Una estratègia que s’ha utilitzat en molts ocasions, ho va fer Sandro Rossel quan va assumir la Presidència del Barça, ho va fer l’Artur Mas en arribar al Palau de la Generalitat, i ho hem vist també amb el relleu polític de molts ajuntaments, de tots els colors, en què l’equip de Govern entrant ha començant exclamant-se per la pèssima herència rebuda. Presentant una situació d’inici molt més complicada i difícil del compte s’obtenen com a mínim dues avantatges: d’una banda, hom té més marge per anar atribuint a la rèmora del passat la manca de resultats en la pròpia gestió, i de l’altra, qualsevol petit avenç es pot presentar com un gran salt qualitatiu. Sobretot si a l’hora de presentar aquesta millora s’utilitza el recurs d’una metodologia comptable contrària a la utilitzada en el moment d’analitzar els comptes de l’anterior gestor. Donem per fet, doncs, que alguna cosa d’aquestes hi deu haver en tots els casos; però tampoc cal donar-hi més importància.
Si tenim en compte que ja concedim els cent dies de gràcia a qualsevol nou equip de govern, i que podem esperar tot un any per a veure’n els primers resultats, l’efecte de la petita trampa inicial s’esvaeix aviat. Al cap d’un any de gestió, ja no s’hi val a continuar responsabilitzant els anteriors gestors. CiU, que no era tan irresponsable com per no conèixer perfectament la situació econòmica del país, va prometre redreçar la situació, reduir l’atur a la meitat, sortir de la crisi i no sé quantes coses més. Podríem entendre que totes les seves previsions s’haguessin alentit un mica; però, si el balanç del primer any de Govern és que tenim un país molt pitjor del que hi havia, ara ja no s’hi valen les excuses: la responsabilitat és seva, i únicament seva. No s’hi val a dir que els resultats dels altres són la mesura de la seva gestió, i els resultats propis només la conseqüència de la gestió dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada