Pàgines

dimecres, 9 de maig del 2012

Mèrits i desmèrits empresarials

Els qui no estem relacionats amb el món de l’empresa, a vegades, pot ser que valorem poc el mèrit d’aquells emprenedors que han estat capaços de generar riquesa i d’oferir uns serveis que a més de ser útils a la societat, creen llocs de treball i, naturalment, els donen beneficis. Amb una excessiva facilitat podem caure en l’esperpent de titllar-los d’aprofitats o d’explotadors, pel sol fet que ells se n’enduen uns beneficis, sense tenir en compte si aquests són desmesurats, o si els beneficis són a costa de malpagar el treballador o d’abusar dels preus.

Hi ha, però, un espècimen d’emprenedor a qui caldria reconèixer, en tot cas, uns altres mèrits. Mentre uns empresaris han de fer tot un esforç de comptabilitat i d’organització de tota la seva estructura productiva per tal d’oferir un producte o servei a un preu raonable, competitiu i d’interès per a la societat, n’hi ha d’altres que orienten tot el seu esforç i el seu enginy cap a una altra banda. Per entendre’ns, l’amo del taller mecànic ha de poder oferir un servei adequat i d’acord amb les necessitats dels clients, a uns preus que li permetin pagar tota la inversió feta, les despeses corrents i la mà d’obra, i que encara n’hi quedi un romanent de beneficis. Tota una tasca ben meritòria. Res a veure, per exemple amb les empreses elèctriques, amb les concessionàries d’autopistes, la banca o tantes altres empreses estretament vinculades amb els poders públics. Les companyies elèctriques, per exemple, amb la complicitat dels polítics de torn, van falsejar el cost real de la producció d’energia per tal que l’Estat n’assumís una part important en forma de reconeixement de deute; d’aquesta manera, obtenen uns escandalosos beneficis, i encara tenen la paella pel mànec perquè poden exigir increments de tarifes absolutament desmesurats i injustificats. Una cosa semblant passa amb les concessionàries d’autopistes: l’administració, sabent el cost real de la inversió, acorda amb l’empresa unes condicions i unes tarifes que li acaben reportant uns beneficis astronòmics, que no tenen res a veure amb la inversió feta ni amb els beneficis empresarials que acostumen a tenir les empreses normals. O posem el cas dels bancs, per als quals les administracions, amb l’excusa que no poden deixar-los caure perquè s’ensorraria tot el sistema, els donen tota mena d’ajudes i facilitats, com no es dóna als altres empresaris a qui no surten els comptes.

L’èxit i el mèrit d’aquests empresaris, i de tants altres, no és el de saber organitzar una estructura empresarial que permeti oferir uns serveis, crear llocs de treball i, a més, produir un marge de beneficis. El seu mèrit, si és que se’n pot dir mèrit, és el de tenir la capacitat de subornar o de condicionar els poders públics perquè els posin els beneficis amb safata. Perquè, així, qualsevol ximple podria fer d’empresari.