El món de la política està farcit de covardia. Si ja és fàcil que els responsables de l’administració renunciïn als seus principis per tal d’acontentar els electors que els han de mantenir al poder, molt més ho és que cedeixin davant de les pressions dels grans poders econòmics. Però, amb la crisi, aquesta tendència s’ha agreujat fins al punt de liquidar de facto l’exercici de la democràcia.
No hi fa res que hi hagi prou experiències que ens indiquin no només quins camins són més o menys viables sinó sobretot quins són absolutament inviables. A Llatinoamèrica hi ha alguns països que han tingut la valentia de fer front a les imposicions que els venien del FMI i dels grans poders internacionals; i se n’han sortit més o menys; és el cas d’Argentina i especialment del Brasil. També a Europa hem vist l’exemple d’Islàndia, que va ser capaç de portar als tribunals els causants de la crisi, i no va fer cas dels consells enverinats que li venien de les institucions europees. A l’altre costat de la balança, hi ha Grècia, que de rescat en rescat l’han portat a la fallida total. Entre altres coses perquè per part d’Europa no hi ha hagut mai cap intenció d’ajudar el poble grec, sinó els interessos de la banca europea a Grècia. No hi ha hagut cap polític grec amb prou capacitat i coratge com per a fer front a la situació i emprendre el camí que els grecs necessiten. Les urnes han portat el país a un carreró sense sortida; no seria d’estranyar que, com ja es va fer a Itàlia, la banca europea acabi nomenant un govern suposadament tecnòcrata perquè li acabi de fer la feina bruta.
Quelcom de semblant ens passa aquí. Tenim un Govern que té sobrades evidències d’on prové el problema de les finances catalanes; ells mateixos ho reiteren cada dia, però acaben agenollant-se davant dels causants de la crisi i de l’espoli del país, allunyant-se cada vegada més d’una sortida digna i beneficiosa per al país. Només tenim un avantatge: els catalans ja portem tres-cents anys d’entrenament de solucions a la grega. I, pel que sembla n’hi ha que hi troben gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada