La notícia pot semblar sensacional o insòlita: una persona, a qui per dret li correspon cobrar més d'un milió, graciosament hi renuncia. A canvi de res? Només per generositat o perquè creu que potser no se’ls ha guanyat? Tothom sap que d’això, res de res. Aquesta gent està avesada a cobrar milionades del no res, silenciosament, sense cap mena d’escrúpol ni mirament. Si no hi hagués la pressió no ja mediàtica sinó política i sobretot judicial, el Rodrigo Rato mai hagués renunciat a tan sucosa indemnització, encara que ell sàpiga que és per la seva pèssima gestió.
Em recorda una anècdota personal en què vaig contractar un arquitecte per a dirigir una obra d’una Fundació. A l’hora de la veritat, el seu treball va ser mínim, maldestre i desafortunat, i quan va presentar la factura des del Patronat de la Fundació li vam dir que, tot i que la factura s’ajustava al pressupost inicial, refés la factura a consciència en funció del que de veritat creia que havia estat la seva tasca. Sense cap més indicació, i sense protestar el més mínim, l’arquitecte va presentar una factura d’un import exactament a la meitat. Era conscient que el que pretenia cobrar, i que per suposat no tenia res a veure amb les xifres que remenen els directius de la banca, no era just ni estava justificat, encara que segurament hauria pogut exigir legalment.
Que el senyor Rato renunciï a cobrar una indemnització no fa res més que certificar que aquesta indemnització era injusta i fora de lloc; i sobretot certifica que el senyor Rato comença a veure a venir que se li demanaran responsabilitats polítiques i penals, i se sap en fals. Si ells mateixos ja són conscients de la farsa i de l’abús de poder que han practicat fins ara, com és que des de la política es negui la urgència d’una investigació a fons de tota aquesta mena de malversadors de recursos? És que en la política hi ha massa vinculacions amb aquest fraudulent poder econòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada