El país és un problema?

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò, alguns de forma esbiaixada, del posicionament de l’entitat Barcelona Global que aplega algunes de les principals empreses catalans. Curiosament, els empresaris pressionen constantment els governs perquè posin el país al seu servei, al servei dels seus interessos particulars. I com que numèricament són una minoria, es valen sempre del xantatge i de l’extorsió: si tanquen les seves empreses, si les deslocalitzen, si... poden provocar greus perjudicis, i bé els val als governants atendre els seus suggeriments.

Però ells, està clar, no es fiquen en política. I ara, valorant l’actual situació econòmica, no tenen massa res a dir sobre les polítiques suïcides dels nostres governs que ens estan portant irremeiablement a la fallida total, que estan generant misèria i portant desesperança entre la població. Ells no hi tenen res a dir (tot i que aplaudeixen les mesures) ni res a veure; de fet, és un tema que no els ateny, perquè el món dels articles de luxe, el de la classe d’alt standing, és l’únic que se salva del desastre i es mostra vigorós i puixant. El problema no són els milers de milions dels ciutadans malversats en salvar bancs gestionats per inútils i incompetents, ni els milers de milions dels ciutadans malbaratats en megalòmanes infraestructures que no serveixen per a res, ni els milers de milions dels ciutadans llençats en el pagament d’interessos abusius que ells mateixos (la crème de la crème d’aquesta elit econòmica) imposen a les administracions endeutades. No, el problema és, segons Barcelona Global, la llengua catalana, una llengua que no entenen les multinacionals que voldrien instal·lar-se a Catalunya, que no volen aprendre ni que sigui la llengua d’aprenentatge dels seus fills... Els seus executius, quan arriben a Barcelona, diuen, es troben amb teatres en català, no pas tots ni molts menys però en qualsevol cas massa pel seu gust. La normalització lingüística, diuen, els molesta i els perjudica. Tenen sort, això sí, que quan van de prostíbuls hi troben més fàcilment la llengua de la seva preferència.

L’argument és absolutament pervers i mesquí, quan confonen el que, segons ells, és un perjudici per als seus interessos particulars i ho volen vendre com un perjudici per al país. És absolutament fals que la llengua catalana sigui un inconvenient o un problema per al desenvolupament econòmic del país: el suec és un inconvenient per a Suècia, o l’eslovè per a Eslovènia? Totes les empreses s’adapten amb normalitat arreu del món, a cada estat, amb la seva llengua i les seves particularitats; aquí, és cert, ens falten al respecte perquè no tenim un Govern que es faci respectar, perquè no tenim Estat. Però, fins i tot en el supòsit que fos cert, que no ho és, que la manera de ser dels catalans, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra identitat, fos un inconvenient per a determinades empreses, en cap cas es podria dir, honestament, que el país és un problema per al país. Per al país, el problema és tenir aquesta mena de dirigents empresarials.