La xarxa dóna carta blanca

No sé si es pot fer massa cabal dels comentaris que apareixen a la xarxa. Precisament perquè les noves tecnologies permeten un accés tan ràpid i tan senzill, sense necessitat ni tan sols d’identificar-se, aquestes opinions queden molt limitades pel que fa a la seva credibilitat. Potser per això, a mi m’agrada escriure i participar en aquesta mena de fòrums presentant-me amb noms i cognoms. I si algun cop he estat temptat de fer-ho amagat sota un pseudònim o directament des de l’anonimat, m’he adonat que era perquè volia expressar quelcom que jo mateix no em veia amb cor de defensar obertament.

Això no treu que sigui indignant l’allau d’insults racistes i xenòfobs que van aparèixer a la xarxa en motiu dels incendis de l’Empordà. La primera cosa que se m’acut, però, és que aquest esgarips eren sobretot un indicador de la baixesa moral i menyspreable dels qui ho escrivien. D’altra banda, trobo molt bé que Solidaritat hagi presentat a la Fiscalia un recull amb unes 2000 piulades que podrien ser constitutives de delicte; no pas pel resultat que se’n pugui esperar, sinó pel fet de deixar ben clar que aquesta gentussa no mereixen altra consideració que la de vulgars delinqüents. Ja m’imagino que a la Fiscalia algú comentarà: “¿Racismo? ¿Xenofòbia?”, “pero si tienen razón!”. I algú més assenyat potser es moderarà: “No es correcto, pero tampoco hay para tanto. Esos catalanes...”. I la cosa quedarà aquí.

Insisteixo que no cal fer un excessiu cas d’aquesta mena de comentaris a la xarxa, sobretot quan vénen camuflats per l’anonimat. Curiós, però, que alguns dels comentaris despectius que hem pogut llegir el que fan és emprar arguments que també hem sentit al Parlament de Catalunya per part de nacionalistes espanyols: la causa de tots els mals és la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, encara que percentualment representin un cost insignificant. Amb tot, tampoc podem generalitzar perquè també trobaríem en aquesta mateixa xarxa comentaris de catalans que ens farien pujar els colors.