A l’estiu, ja se sap, hom acostuma a refugiar-se en lectures lleugeres, que puguin llegir-se estirat a la sorra de la platja o en les inevitables esperes dels aeroports. Mentre no anuncien el meu vol, i sense cap convenciment especial, enceto les pàgines del llibret de Santiago Niño-Becerra “Más allà del Crash”. La veritat és que no n’havia llegit res, i que només en tenia les referències escadusseres de les seves aparicions als mitjans de comunicació. I el cert és que ha respost a les expectatives que hi tenia posades; ben poca cosa més que l’espectacle mediàtic.
Val a dir que és un encert que s’hagi publicat en la col·lecció “Los panfletos del lince”. Hi és del tot escaient. L’autor parteix de l’aurèola d’haver estat un dels primers a predir la gran crisi del 2010, amb el preàmbul que va representar la primera fallida del 2007 i el 2008. Bé, de fet eren molts els qui ja advertien que la bombolla immobiliària esclataria d’un moment a l’altre; només ho negaven els economistes a sou de les grans companyies que especulaven amb la bombolla. A diferència del que fan els polítics, que menteixen compulsivament negant les evidències i donant tota mena de justificacions al que és injustificable, el Niño-Becerra pot dir les coses pel seu nom, fins al punt que les seves explicacions tenen un aire provocador, esperpèntic i apocalíptic. El panorama que presenta és certament desolador, però d’una lògica impecable.
La diferència entre el seu discurs i el discurs dels polítics és abismal. Mentre uns volen fer-nos combregar amb rodes de molí, i fins i tot tenen la poca-soltada de pretendre fer-nos creure que les seves accions van encaminades a sortir de la crisi i a resoldre els problemes dels ciutadans, l’altre diu les coses pel seu nom i ens adverteix que caminem de dret cap al desastre. Uns ens encaminen cap al desastre, per més que ens diguin exactament el contrari, i l’altre diu tot allò que no gosen dir-nos els primers. Però, el llibre té perles dignes de ser comentades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada