Perú: La impotència dels Estats

Un any després d’haver accedit a la presidència del Perú, Ollanta Humala ha perdut bona part de la seva popularitat, especialment entre la població indígena. Un procés semblant, encara que més accelerat, al que li ha passat a l’Evo Morales a Bolívia. Van pujar al poder amb una aurèola populista, esquerranosa i propera als moviments indigenistes. Fins i tot en els primers moments van fer gestos esperançadors, però aviat es fa evident la seva impotència per a fer canvis profunds.

Si a Europa la majoria dels governs no deixen de ser titelles en mans dels grans poders econòmics, és fàcil d’imaginar les dificultats que poden tenir els governants de determinats països llatinoamericans. Amb una dependència gaire bé absoluta de l’exterior, pel que fa a finançament però també pel que fa a la tecnologia i la capacitat d’explotar els propis recursos, la força econòmica d’aquestes estats sovint és inferior a la que pot tenir alguna de les empreses multinacionals que operen al país. En campanya electoral, en alguns casos fins i tot honestament, poden prometre el que sigui, però un cap són al poder no poden o no gosen plantar cara a la realitat. I si no que ho diguin al ja ex president del Paraguai Fernando Lugo, que pretenia posar traves als interessos de l’empresa nord americana de biotecnologia Monsanto. Els estats no tenen els mitjans per a explotar els seus recursos naturals, i sovint els han de malvendre a empreses foranes que els imposen unes condicions tan severes que els beneficis reals per al país esvenen ben escassos.

Perú, per exemple, és un país amb enormes potencialitats pel que fa als seus recursos naturals, i per tant és un país que fàcilment pot atraure l’interès de grans empreses, com ara Repsol. Però, alhora és un país que compta amb extensíssimes zones rurals, on l’Estat amb prou feines si hi arriba, amb poblacions indígenes que han hagut d’espavilar-se per a sobreviure, algunes viuen encara seguin les seves formes ancestrals a la selva amazònica. El compromís inicial d’Ollanta Humala de defensar aquestes zones rurals no resisteix la pressió de les companyies interessades en l’explotació dels recursos, que d’altra banda poden ser vitals per a l’economia peruana. La maquinària de les empreses multinacionals pot passar fàcilment per damunt de les intencions inicials del Govern, com pot passar literalment per damunt de pobles sencers i desvalguts de l’Amazònia.