Pàgines

dimarts, 11 de setembre del 2012

De qui és la Mani?

No hi ha dubte que l’interès que pot tenir una manifestació com la d’avui és la seva capitalització: qui podrà dir “l’èxit ha estat nostre”. D’entrada caldria recordar que la manifestació de la tarda de l’Onze de setembre està més que consolidada: els diferents grups l’han convocada any rere any, i cadascú hi ha anat amb les seves pancartes, les seves banderes i els seus eslògans. Com les ofrenes del matí, davant del monument a Rafael de Casanova. Una altra cosa és que enguany l’Onze de setembre s’escau en un context determinat, en què la societat catalana ja està cansada de ser l’ase dels cops i de veure molts dels nostres dirigents navegant en les mitges tintes.
En aquest context, la majoria de les forces independentistes van veure amb bons ulls acollir-se a la crida de l’ANC, i això és el que li ha donat el caire diferent i el to netament independentista. Però no perquè en aquesta mateixa manifestació no s’hi puguin expressar igualment els qui volen centrar la seva reivindicació en el pacte fiscal o els qui volen afegir-hi la protesta contra les retallades. Una altra cosa és que la UDC de Duran i Lleida i el PSC van fer una crida a deixar clar que aquesta era una manifestació exclusivament independentista, i que per tant ells no hi assistirien; van ser ells els qui van donar l’exclusivitat independentista a la manifestació. Veient el caire i l’envergadura de la convocatòria, UDC va fer marxa enrere per acabar dient que hi anirà, però per a defensar només el Pacte Fiscal, més o menys el mateix que diuen els membres del Govern de CDC; només que, des de CDC com a partit es deixa més o menys clar que no els molesta gens la proclama independentista. En canvi, el pobre Navarro, que no sap per on navega i fa aigües per tot arreu, d’una banda continua dient que el PSC no hi anirà perquè la manifestació és independentista, però de l’altra per tal d’intentar treure mèrits a l’independentisme diu que no és podrà dir que tots els manifestants d’avui són independentistes.
Però, sense restar cap mèrit a l'ANC, també em sembla un error el plantejament que han fet alguns dels seus dirigents respecte a Duran i Lleida i als qui aniran a la manifestació “només pel Pacte Fiscal”, posant-los en la contradicció de o “no vingueu” o “si veniu, us comptarem com a independentistes”. És la idea posar impediments a la integració al món independentista dels qui potser no ho veuen tan clar, encara dubten, o en principi només voler arribar fins a mig camí; enlloc d’arrastrar-los cap a dins. De fet, és també l’expressió d’alguns membres de SI, titllant al conjunt de CiU i a vegades també a ERC de ser autonomistes, com si els únics i veritables independentistes fossin ells. Afortunadament, avui, l’independentisme és molt més que l’ANC, SI, ERC i CDC. La manifestació d’avui serà un èxit del conjunt del poble de Catalunya, amb l’única excepció dels seus enemics.