Una majoria social àmplia, per a què?

Ho va dir el President Mas, i s’ha repetit una i altra vegada des de sectors ben diversos: Cal que hi hagi un majoria social àmplia per a exercir el dret a decidir. Artur Mas ho quantificava dient que no seria suficient una victòria ajustada d’un 51%. I suposo que deu ser una visió compartida que cal anar a buscar el màxim de consens i, per tant, una majoria el més àmplia possible. Però, és evident i pràctica habitual en tot sistema democràtic que una majoria, per ajustada que sigui, i encara que en realitat hagi obtingut el vot real d’una minoria del total del cens, està perfectament legitimada per a governar. Mariano Rajoy governa amb els vots de poc més del 30% del cens i Artur Mas no arriba ni al 30%, i ningú en va discutir la legitimitat.

S’entén també que aquesta majoria àmplia no es refereix per a la convocatòria de la consulta, sinó a l’aplicació del resultat d’aquesta consulta. Una consulta democràtica per a saber què pensa la ciutadania sobre qualsevol tema és un exercici que només poden rebutjar els qui temen la lliure expressió d’aquesta ciutadania. Ja sabem que Espanya sempre és diferent i que cada cas té les seves particularitats, però no veig cap motiu perquè no puguem emmirallar-nos i seguir les directrius donades en altres casos. Al Canadà, per exemple, tothom admetia que hauria estat suficient haver sobrepassat el 50% dels vots per a acceptar la secessió del Quebec, i en altres casos, com en el de Montenegro o de Kosovo, s’hi afegia que aquest percentatge s’havia d’assolir amb un mínim de participació del 55%. Una cosa és que es digui que sigui desitjable el màxim de suport possible per donar encara més credibilitat i força al procés, i l’altra que es plantegi com un requisit sine qua non.

Altrament, podríem formular la pregunta al revés, de manera que els ciutadans haguessin d’expressar en el referèndum si volen restar dins de l’Estat espanyol. Aleshores, també diríem que per a quedar-se a Espanya s’exigeix una àmplia majoria? Portar a terme el que decideix un 51% es considera inadequat, perquè hi ha un suport massa ajustat, i portar a terme el que decideix un 49% sí que seria adequat? Em sembla aquell raonament tan mesquí dels qui diuen que si es fa la consulta que vol més del 70% de la població es trenca la cohesió social, i en canvi si no es fa la consulta, tal com vol menys del 25% de la població, aleshores ja no hi ha trencament de la cohesió social. Hipòcrites i farsants.