Els socialistes catalans, amb el Pere Navarro al capdavant, no saben pas com sortir-se’n en la seva esquizofrènia de no voler ser ni semblar que no són. Com que no gosen posar-se al bàndols dels antidemòcrates obstinats en negar el dret dels catalans a ser consultats sobre el propi futur, però tampoc tenen la llibertat suficient per a mostrar-s’hi obertament a favor, perquè han començat per ells mateixos a renunciar al dret a decidir, s’han d’empescar una farsa per semblar que no són ni deixen de ser.
L’estratègia és prou coneguda: quan hom no gosa oposar-se a una idea perquè es té la consciència que és una immoralitat fer-ho, però alhora no interessa recolzar-la per conveniències personals o partidistes, sempre queda el recurs de simular que s’hi està a favor, però amb uns condicionants que se saben impossibles. I això és el que intenten fer els socialistes catalans, però amb tan poca traça que se’ls veu de seguida el llautó. Sembla lògic que es faci una primera afirmació en el sentit de prioritzar el diàleg i la recerca d’acords amb l’Estat, per tal que Catalunya pugui exercir els seus drets dins del marc de la legalitat. Fins aquí, hi estarien d’acord pràcticament totes les forces polítiques catalanes; tothom ha posat com a model el procés escocès en què el Govern de Londres ha acordat la forma de celebrar la consulta i li ha traspassat les competències, teòricament també en mans del Govern britànic, per tal que els escocesos pugui ser consultats emparant-se en la legislació vigent. Però en el nostre cas, el Govern espanyol ja ha dit i repetit que es negarà per tots els mitjans a què Catalunya pugui utilitzar cap mecanisme legal per a celebrar la consulta; i que està radicalment tancada al diàleg en aquesta qüestió.
Aleshores, insistir des de Catalunya que la consulta només s’hauria de fer com a resultat del diàleg i de l’acord amb el Govern espanyol és una fal·làcia i un exercici majúscul de deshonestedat. Ja només faltava que el mateix Navarro digués una bajanada de proporcions obscenes com la d’afirmar que és poc democràtic crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional abans de la realització de la consulta, quan una de les primeres tasques d’aquest Consell Assessor és lògicament assessorar sobre el mecanisme i els procediments a seguir per a realitzar la consulta. Per al PSC, les seves propostes inviables sobre l’exercici del dret a decidir, són la seva manera més deshonesta d’oposar-s’hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada