Pàgines

diumenge, 21 de juliol del 2013

El nostre Bàrcenas, la nostra amenaça

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme)

És ben sabut que en situacions convulses sovint és més fàcil d’emprendre cops de timó o encetar aventures que serien més difícils en una situació d’estabilitat consolidada. Ara mateix, hom podria pensar que la crisi institucional que afecta directament el Govern espanyol podria beneficiar-nos. I algú pot recordar altres moments històrics en què s’han emprès importants iniciatives aprofitant el desconcert i, per tant, la feblesa de l’Estat. En aquest cas, però, no gosaria pas afirmar-ho.

Si tot continua així i el PP no aconsegueix frenar, com en altres ocasions, l’acció de la Justícia, és possible que el Govern de Mariano Rajoy no acabi la seva legislatura. Això estroncaria moltes de les iniciatives recentralitzadores, com ara la llei Wert o la d’unitat de mercat, però també podria ser un entrebanc si coincidís amb el període de celebració de la consulta o d’unes eleccions plebiscitàries, o que es produís aquest mateix any. Està clar que per a determinats sectors molt convençuts, res no hauria d’aturar el procés, però també és cert que no serien pocs els qui recomanarien esperar el resultat de les eleccions espanyoles i veure si és possible establir algun tipus de negociació amb el nou Govern; cosa que no seria tan negativa si el que s’hagués de negociar fos la forma de celebrar la consulta, però probablement no hi faltarien els qui desenterrarien, per exemple, el Pacte Fiscal.


D’altra banda, la manca de credibilitat que el cas Bàrcenas ha ocasionat al Partit Popular pot quedar compensat en bona mesura, perquè ja es cuidaran prou de buscar-hi les similituds, amb el cas Palau. La impressió que en treu la ciutadania és que no hi ha un pam de net enlloc, ni els populars ni els socialistes, però tampoc els convergents. I això que en el cas dels espanyols pot representar a tot estirar un canvi de dirigents o unes eleccions anticipades, en el nostre cas podria ser funest per a les nostres aspiracions nacionals. Per això, ara més que mai, és imprescindible que Artur Mas sigui capaç d’oferir una altra imatge que la del Govern espanyol negant les evidències; és imprescindible que sacrifiqui qui hagi de sacrificar, inclosos els interessos generals de partit, per tal que el procés del cas Palau no representi una sentència contra el procés sobiranista.