Pàgines

dimecres, 28 d’agost del 2013

A qui interessa liquidar el PSC?

Quan algú, ocasionalment, s’equivoca no podem sinó pensar que tothom té dret a equivocar-se, que forma part de la condició humana; si els errors són reiterats, hem de creure que es tracta d’algú maldestre; en cas que els errors siguin, a més, de consideració, el qualificatiu més escaient pot ser el d’inútil o el d’inepte; però si aquests errors sobrepassen tots els límits de l’imaginable, podem començar a pensar que no es tracta de cap persona maldestre, ni inútil ni inepte, sinó simplement malintencionada.

I aquesta és la impressió que em dóna l’actual direcció del PSC encapçalada per Pere Navarro. D’ençà que ell en va assumir la direcció va iniciar-se un rosari de desercions, foragitaments i discrepàncies obertes al si del partit. Ha aconseguit la gens fàcil fita d’incomodar els catalanistes del PSC i alhora treure de polleguera el PSOE. I no ho ha fet sol, evidentment, sinó que s’ha envoltat dels elements més hostils a la realitat catalana, capaços d’orientar la línia del partit literalment en el sentit contrari a la tendència general del país. Un d’aquest elements, l’alcalde de Cornellà Antonio Balmon ha aconseguit, a més, irritar fins i tot els integrants del seu sector, anomenat oficialista, amb incendiàries manifestacions, dient que al PSC hi sobra gent. Es referia naturalment al sector catalanista. I és que quan algú, dins d’un col·lectiu, comença a dir que hi sobra gent, per norma general l’únic que hi sobra és ell. Era una de les crítiques que jo mateix havia fet a l’interior del meu partit, ERC, quan a la direcció també hi havia gent que considerava que hi sobrava gent pel fet de no coincidir amb la seva erràtica gestió que ens va portar prop del desastre.


No gosaria pas dir que els Navarro, Balmon i companyia són una colla de maldestres, i molt menys d’inútils o d’ineptes. És difícil de fer les coses tan malament sense haver-s’ho proposat. Aleshores, la pregunta és quin deu ser el seu objectiu, i en nom de qui o de què estan obsessionats en liquidar el PSC. De moment, totes les enquestes ja marquen la lògica derivada de la seva gestió; faltarà que es confirmin i que després encara tinguin la barra d’atribuir el seu fracàs als qui no han fet sinó advertir de la perillosa deriva que feien emprendre al partit. A qui interessa liquidar el PSC?