Tot i que el
cas de l’Ester Quintana és el que ha ocupat més pàgines a la premsa, no és pas
l’únic. Hi ha hagut i hi continua havent casos de denúncies de ciutadans que en
algun moment s’han sentit agredits per la policia catalana, i casos de gent que
ha sortit malferida d’alguna de les seves actuacions. Només cal veure
reportatges i notícies d’actuacions policials, absolutament injustificables,
agredint a tort i a dret ciutadans, manifestants o no, que es trobaven
indefensos i que no feien cap ús de la violència; i això passa amb la policia
catalana, com també passa amb les policies d’arreu del món.
Algú podria
pensar, i jo mateix ho he dit alguna vegada, que hem perdut l’oportunitat, en
crear una policia de bell nou, de fer un cos de policia modèlic, pensat i
instruït per a ser una eina al servei del país i dels ciutadans. Però, ben
mirat, si això no passa enlloc del món, també té sentit preguntar-se per quina
raó nosaltres no hem de tenir una policia com la de qualsevol país normal. I
arreu veiem cossos policials ensinistrats molt més per a la repressió que per a
la protecció dels drets dels ciutadans; com per exemple el dret de
manifestació. D’imatges incomprensibles de cossos uniformats carregant sense
solta ni volta contra manifestants inofensius n’hem vist de tots els països. I
se suposa que els agents de la policia, d’aquí i d’arreu, immersos en una
estructura gairebé militar el que no farien mai seria emprendre accions pel seu
compte, sense haver rebut ordres precises dels seus superiors. Per tant, ens
podem plantejar si la policia que volem ha de ser més o menys com la d’arreu, o
si volem una altra cosa. Si entenem que, a part dels errors i dels excessos
injustificables, és cert que la policia sovint es troba amb situacions
compromeses i que ningú entendria que no fos capaç de garantir l’ordre i la
seguretat al carrer, aleshores haurem d’admetre que aquesta policia ha de
disposar de mecanismes i d’eines més o menys contundents per a fer la seva
feina.
Quan una cos
policial està autoritzat a utilitzar legalment unes determinades armes o eines
per a intervenir al carrer, hem de pensar que entra dins de la normalitat que
produeixin algun dany. Les mànegues d’aigua també poden produir lesions, com
les bales de goma. O les prohibim o hem d’entendre que hi cap la possibilitat
de lesions greus com la de l’Ester Quintana o d’altres. Em sembla molt més
greu, pel que fa a la responsabilitat individual de l’agent, l’acció del
policia que a consciència colpejava un menor i plantava cara als qui li
recriminaven l’acció, crec que era a Tarragona, que el fet de disparar una bala
de goma que de rebot pot anar a parar a qualsevol lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada