Diu la dita que
s’atrapa abans un mentider que un coix. I, en política, encara més. Quan, a
partir d’aquella manifestació de l’11 de setembre d’ara ja fa més d’un any i de
la negativa de Mariano Rajoy a voler parlar d’un millor tracte per a Catalunya,
Artur Mas va entendre que calia escoltar el clam popular i fer un pas endavant,
altrament representava fer molts passos enrere. I l’afirmació que va fer
fortuna va ser aquella de “farem la consulta, si o sí”. Des d’aleshores Artur
Mas, mestre de l’ambigüitat calculada, ha pogut mantenir aquella sentència,
malgrat les diverses interpretacions que en van fer els seus adversaris.
És cert que es podia
interpretar que Artur Mas faria una consulta, al marge del que digués el Govern
i les institucions judicials espanyoles. I d’aquí que els espanyols
s’escandalitzessin davant del que consideraven una afront intolerable, un
desafiament a la legalitat inconcebible. L’actual legislació espanyola, així
com la catalana, preveu diferents possibilitats legals per a fer una consulta
d’aquest tipus, encara que en molts casos caldria l’autorització del Govern
espanyol. Però especialment el Partit Popular, conscients que ells mai
permetrien que Artur Mas utilitzés la llei per a fer una consulta democràtica,
ja parteixen de la denegació del permís o de la cessió de la competència per a
fer-ho, tal com marca la llei, i continuen amb el seu argument absolutament
fals d’una consulta il·legal. I, al seu torn, el PSC que d’una banda no es veu
amb cor de negar el dret democràtic de consultar els ciutadans ni vol
alinear-se amb el PP, però que de l’altra tampoc seria favorable a fer la
consulta i sobretot no vol importunar els seus superiors de Madrid, ha
mantingut tothora l’argument que la celebració de la consulta s’havia de pactar
amb el Govern espanyol, també amb el mateix argument que s’oposarien a fer una
consulta al marge de la llei.
Sembla que tothom
té força clar que el Govern espanyol no acceptarà negociar res sobre la
consulta i que farà tots els possibles per a impedir-la, i que ningú
gosarà tirar endavant la consulta amb una prohibició judicial expressa; tant
per les conseqüències per als qui ho fessin com per la poca credibilitat que
tindria en l’àmbit internacional. Però, està clar, quan davant d’aquest
panorama Artur Mas segueix la proposta dels socialistes de portar el tema a
Madrid, aleshores són els mateixos dirigents socialistes, els de l’ala més espanyolista,
els qui posen el crit al cel. No pas perquè ja sàpiguen la resposta de Madrid,
que aquesta ja la sabien quan ells proposaven negociar-hi, sinó perquè
portant-la a les Corts espanyoles posaran en un compromís els seus superiors
del PSOE que no tindran altra opció que alinear-se amb el PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada