Els mitjans de comunicació, arreu del món, donen una visió força limitada de la realitat més enllà de les pròpies fronteres. Sigui per falta de mitjans, per desconeixement, o per falta d'interès, el cert és que hom es dedica a les informacions "nacionals", mentre que en l'apartat d'Internacional el panorama es redueix a quatre o cinc escenaris més o menys d'actualitat. Això fa que els catalans, llegint la premsa d'aquí sapiguem ben poca cosa del que passa a l'interior de la Xina, del que passa amb els samis del nord d'Escandinàvia o de les lluites internes existents a Nigèria. I per contra, a la premsa internacional, Catalunya hi apareix en comptades ocasions, i encara sovint per a presentar la nostra realitat de forma distorsionada.
No cal dir que els mitjans de comunicació europeus ens parlen, cada dia, del que s'esdevé als Estats Units, a França o a la Gran Bretanya. I malgrat tot, aquests països compten amb polítiques informatives de cara a l'exterior. Utilitzen, està clar, la poderosa maquinària de l'Estat, sense estalviar-hi recursos, però també altres mitjans més simples per anar penetrant en l'opinió pública internacional. I si ho fan aquests països que ja són el centre d'atracció dels mitjans de comunicació d'arreu del món, què no hauríem de fer nosaltres que no solament no hi solem sortir, sinó que quan ho fem és de forma distorsionada o com a una peça més de l'Estat espanyol.
La veritat és que ben poca cosa es fa des de la Generalitat de Catalunya en aquest sentit. I si hi havia alguna iniciativa de la societat civil, com l'Eurotribune editat a Brussel·les, o el butlletí que quinzenalment editava l'Observatori de la llengua catalana, tampoc ha comptat amb el suficient suport de les institucions. I, per tant, tampoc ha preocupat excessivament que deixi d'editar-se.
Algú dirà que una política informativa de cara a l'exterior és molt costosa. Suposo que deu ser cert. Però també ho és que estratègicament, si de veritat en algun moment pretenem exercir el dret a decidir apel·lant a la legitimitat de la voluntat dels catalans, més que a la legalitat constitucional, ens caldrà el suport i la complicitat internacional. I això no serà possible si abans no s'ha fet una veritable política d'informació de cara a l'exterior. Donar suport a les iniciatives ja existents no és gens costós, i l'edició de butlletins com el que (ho dic a títol d'exemple) edita el departament d'Estat dels Estats Units, "USINFO-NOTICIAS el Servicio Noticioso desde Washington en español", tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada