En més d’una ocasió he manifestat la meva opinió sobre les accions militars de l’exèrcit israelià a la Franja de Gaza. Crec que tenen un nom clar i sense pal·liatiu: són accions criminals i terroristes que la comunitat internacional hauria de condemnar. Condemnar verbalment, però sobretot portar els seus responsables davant del Tribunal Penal Internacional, com s’ha fet amb altres genocides. Per tant, no vull reincidir tant en aquesta qüestió com en la tergiversació que s’ha fet de tot plegat, caient en el parany de confondre les accions criminals concretes amb principis generals, i sobretot confondre una acció de govern amb un poble sencer. L’atac contra un centre jueu de Barcelona en pot ser una mostra clara.
Ja sé que, sovint, són ells mateixos els qui ajuden a crear aquesta confusió, aquesta barreja entre la política, la cultura i realitat d’un poble i la seva religió. Però entenc que hem de ser més acurats en els termes precisament per no contribuir, com es fa des de determinats mitjans de comunicació o des de determinades opcions polítiques, a incrementar les tensions i convertir una acció criminal en un plet entre cultures o religions. El Govern d’Israel i les seves accions són una cosa, i el poble, la cultura i la religió jueva en són una altra. No té res a veure el dret de l’Estat d’Israel d’assegurar la seva seguretat amb els bombardejos indiscriminats contra la població civil de Gaza, el seu confinament i la negació dels seus drets.
A Catalunya, i també dins d’ERC, hi ha sectors importants que senten una especial atracció per la cultura jueva; uns sectors que ara se senten incòmodes quan sembla que ens haguem de definir entre ser pro palestí o pro jueu. Una cosa és el conflicte general de dos pobles que tenen prou arguments, uns i altres, per a sentir una mateixa terra com a pròpia, i per tant de no gens fàcil solució; una altra són les respectives cultures, sovint, excessivament vinculades tant amb la religió en el sentit fonamentalista del terme com amb la política mateixa; i una altra són les accions criminals, recriminables i incriminables totes, procedeixen del bàndol que procedeixin.
No podem reduir els termes parlant de manifestacions pro palestines o de posicionaments sionistes, quan del que es tracta és de condemnar el terrorisme i els crims d’Estat. Valorar i apreciar la cultura jueva no ha de ser cap impediment per a condemnar les accions criminals.
Ja sé que, sovint, són ells mateixos els qui ajuden a crear aquesta confusió, aquesta barreja entre la política, la cultura i realitat d’un poble i la seva religió. Però entenc que hem de ser més acurats en els termes precisament per no contribuir, com es fa des de determinats mitjans de comunicació o des de determinades opcions polítiques, a incrementar les tensions i convertir una acció criminal en un plet entre cultures o religions. El Govern d’Israel i les seves accions són una cosa, i el poble, la cultura i la religió jueva en són una altra. No té res a veure el dret de l’Estat d’Israel d’assegurar la seva seguretat amb els bombardejos indiscriminats contra la població civil de Gaza, el seu confinament i la negació dels seus drets.
A Catalunya, i també dins d’ERC, hi ha sectors importants que senten una especial atracció per la cultura jueva; uns sectors que ara se senten incòmodes quan sembla que ens haguem de definir entre ser pro palestí o pro jueu. Una cosa és el conflicte general de dos pobles que tenen prou arguments, uns i altres, per a sentir una mateixa terra com a pròpia, i per tant de no gens fàcil solució; una altra són les respectives cultures, sovint, excessivament vinculades tant amb la religió en el sentit fonamentalista del terme com amb la política mateixa; i una altra són les accions criminals, recriminables i incriminables totes, procedeixen del bàndol que procedeixin.
No podem reduir els termes parlant de manifestacions pro palestines o de posicionaments sionistes, quan del que es tracta és de condemnar el terrorisme i els crims d’Estat. Valorar i apreciar la cultura jueva no ha de ser cap impediment per a condemnar les accions criminals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada