A més d’un ha sorprès el nomenament de l’economista Ramon Tremosa per encaçalar la llista de CiU a les properes eleccions europees. No ha sorprès a Ignasi Guardans perquè des de feia temps que es parlava de buscar una cara nova i més revulsiva per a aquests comicis. Havia sonat i s’havia dit públicament el nom del jurista López Tena, que darrerament s’havia prodigat molt com a abanderat del sobiranisme, encara que més a títol personal que en representació del partit. Una característica molt similar, doncs, a la de Ramon Tremosa, independent i sobiranista.
Es parla que el canvi de López Tena per Tremosa és degut a tensions internes entre Convergència i Unió, o millor dit entre Mas i Duran. Ideològicament, amb una posició contrària a l’Estatut i més aviat proper a Esquerra, Tremosa no té per què tenir massa afinitats amb Unió, més enllà de les bones relacions personals. Tant amb l’un candidat com amb l’altre és evident que CiU ofereix una imatge més sobiranista, més oberta en la línia de la seva Casa Gran. I amb aquest candidat al capdavant, cosa que difícilment hauria pogut fer amb Ignasi Guardans, CiU té totes les cartes per a negociar el tipus de coalició que li convingui, ja sigui a través dels nacionalistes bascos i gallecs o a través de partits nacionalistes catalans que sempre quedarien en un segon pla.
Com a mínim de cara enfora, em sembla positiva la reacció d’ERC afirmant que aquest candidat pot propiciar una entesa cap a una candidatura catalanista a les eleccions europees. De fet, Ramon Tremosa ha estat temptat diverses vegades per incorporar-se o per col·laborar amb ERC; de manera que tan candidat hauria pogut ser d’un partit com de l’altre. I per la seva bel·ligerància envers l’Estatut pactat per Mas, Tremosa més aviat representa el posicionament dels republicans que dels convergents. Estic d’acord, doncs, amb Joan Ridao quan afirma que aquest candidat “afavoreix la unitat d’acció catalanista”. Ara correspon a les direccions dels partits habilitat política i sobretot visió de país per fer possible aquesta unitat d’acció.
Es parla que el canvi de López Tena per Tremosa és degut a tensions internes entre Convergència i Unió, o millor dit entre Mas i Duran. Ideològicament, amb una posició contrària a l’Estatut i més aviat proper a Esquerra, Tremosa no té per què tenir massa afinitats amb Unió, més enllà de les bones relacions personals. Tant amb l’un candidat com amb l’altre és evident que CiU ofereix una imatge més sobiranista, més oberta en la línia de la seva Casa Gran. I amb aquest candidat al capdavant, cosa que difícilment hauria pogut fer amb Ignasi Guardans, CiU té totes les cartes per a negociar el tipus de coalició que li convingui, ja sigui a través dels nacionalistes bascos i gallecs o a través de partits nacionalistes catalans que sempre quedarien en un segon pla.
Com a mínim de cara enfora, em sembla positiva la reacció d’ERC afirmant que aquest candidat pot propiciar una entesa cap a una candidatura catalanista a les eleccions europees. De fet, Ramon Tremosa ha estat temptat diverses vegades per incorporar-se o per col·laborar amb ERC; de manera que tan candidat hauria pogut ser d’un partit com de l’altre. I per la seva bel·ligerància envers l’Estatut pactat per Mas, Tremosa més aviat representa el posicionament dels republicans que dels convergents. Estic d’acord, doncs, amb Joan Ridao quan afirma que aquest candidat “afavoreix la unitat d’acció catalanista”. Ara correspon a les direccions dels partits habilitat política i sobretot visió de país per fer possible aquesta unitat d’acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada