La companyia aèria Spanair, ara en mans de capital català amb una forta presència del sector públic, ha deixat ben clar que no canviarà el nom de la companyia com reclamaven alguns. Sembla que sota la direcció de gent com Ferran Soriano, es vol donar a l’empresa una nova orientació per posar-la realment al servei de les necessitats del país; ja ho veurem. Però, el nom no es toca. En canvi, després del simulacre d’acord de traspàs del servei de Rodalies Renfe, que en realitat serà a tot estirar un traspàs de la gestió, el Conseller Nadal ja ha advertit que no hi haurà “miracles”. És una manera de dir que canviarà ben poca cosa; tret del nom, que es podria passar a dir “Rodalies Catalunya”.
El nom no fa la cosa, és cert, però hi ajuda. Però el nom també pot ser l’excusa per a no canviar res més. Quantes vegades no hem vist que davant d’un canvi de titular en una determinada administració se’ns proposa un canvi nom, ja sigui d’un Departament de la Generalitat (Educació en lloc d’Ensenyament), o ja sigui d’una Institució o d’un programa d’acció; però en el fons no ha canviat gran cosa més. És una manera d’explicitar el canvi quan no hi ha capacitat o voluntat de fer un canvi real.
Voldríem un nom diferent per a la companyia Spanair, com el voldríem per al RCD Espanyol; però sobretot voldríem que Catalunya disposés d’una companyia aèria que es proposés com a objectiu prioritari afavorir els interessos i les necessitats de l’economia catalana. Per això és imprescindible també poder gestionar des d’aquí l’aeroport del Prat i el conjunt d’aeroports catalans, i per això mateix des de Madrid s’hi neguen amb tota rotunditat. I voldríem un servei ferroviari propi, traspassat a la Generalitat (i no només les Rodalies), però no només per a canviar-li el nom. Que els socialistes, que sempre han estat poc proclius als temes simbòlics, ens proposin d’entrada un simple canvi de nom és tot un mal presagi.
El nom no fa la cosa, és cert, però hi ajuda. Però el nom també pot ser l’excusa per a no canviar res més. Quantes vegades no hem vist que davant d’un canvi de titular en una determinada administració se’ns proposa un canvi nom, ja sigui d’un Departament de la Generalitat (Educació en lloc d’Ensenyament), o ja sigui d’una Institució o d’un programa d’acció; però en el fons no ha canviat gran cosa més. És una manera d’explicitar el canvi quan no hi ha capacitat o voluntat de fer un canvi real.
Voldríem un nom diferent per a la companyia Spanair, com el voldríem per al RCD Espanyol; però sobretot voldríem que Catalunya disposés d’una companyia aèria que es proposés com a objectiu prioritari afavorir els interessos i les necessitats de l’economia catalana. Per això és imprescindible també poder gestionar des d’aquí l’aeroport del Prat i el conjunt d’aeroports catalans, i per això mateix des de Madrid s’hi neguen amb tota rotunditat. I voldríem un servei ferroviari propi, traspassat a la Generalitat (i no només les Rodalies), però no només per a canviar-li el nom. Que els socialistes, que sempre han estat poc proclius als temes simbòlics, ens proposin d’entrada un simple canvi de nom és tot un mal presagi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada