Òmnium Cultural fa les darreres crides per animar la gent a acudir a València en el tren Jaume I per assistir a la manifestació i al posterior concert de commemoració del 25 d'abril al País Valencià, que enguany tindran lloc aquest dissabte 9 de maig. Els mateixos dies que a Barcelona s’escenifica un hipotètic traspàs de Rodalies Renfe a la Generalitat, que no inclou evidentment el corredor mediterrani que uneix les dues capitals catalanes. Per a aquest traspàs de Rodalies tenim noves promeses, els socialistes han tornat a donar la seva paraula, és a dir: no tenim absolutament res.
Aviat farà dos anys que Zapatero va anunciar solemnement que l’1 de gener del 2008 es faria efectiu el traspàs de Rodalies a la Generalitat. I als socialistes catalans, amb alguns dels seus acòlits escolanets, els va faltar temps per a posar-se medalles i vantar-se que ells havien aconseguit el que CiU no havia fet en no sé quants anys. Però res de res. Era una més de les falsetats a què ens tenen acostumats els socialistes; inicialment donaven l’excusa que el traspàs era complex i necessitava el seu temps, exactament el mateix que diu ara el President Montilla per justificar que el traspàs encara es pot allargar, que serà gradual i en el millor dels casos, parcial. Ara tornen a donar una altra data: l’1 de gener del 2010.
Però l’acord a què ha arribat el Govern català amb el Govern espanyol deixa per a més endavant el tema dels diners, el del finançament i de les inversions necessàries per a fer aquest traspàs. Els mateixos esculls que van fer inviable el traspàs en època dels governs convergents, i els mateixos que han impedit el compliment de les promeses de Zapatero. Podríem dir que ens trobem, doncs, al mateix lloc; però això no seria cert perquè amb els principis d’acord que tant celebren els socialistes hi ha renúncies que fins ara no figuraven enlloc. En el text acordat s’especifica que la Generalitat assumirà l’any que ve "la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis, i les activitats i la potestat tarifària" del servei de Rodalies, però ni els trens, ni les vies, ni les estacions, ni tampoc les inversions que s’han de fer a la xarxa de Rodalies ja que es precisa que “en cap cas són objecte d’aquest traspàs”.
Ens passarà com aquell home que amb la maleta a la mà esperava pacient l’arribada del tren. Fins que algú, sorprès, li va dir: “Què esperes?”. I ell va respondre: “El tren de tren de dos quarts de set”. “Però, si aquí no hi ha ni tren, ni vies, ni estació!”, li va dir més sorprès encara. “Ah, no?”. “No!”. L’home que esperava pacient amb la maleta va replicar: “pobres,... no tenen imaginació”.
Aviat farà dos anys que Zapatero va anunciar solemnement que l’1 de gener del 2008 es faria efectiu el traspàs de Rodalies a la Generalitat. I als socialistes catalans, amb alguns dels seus acòlits escolanets, els va faltar temps per a posar-se medalles i vantar-se que ells havien aconseguit el que CiU no havia fet en no sé quants anys. Però res de res. Era una més de les falsetats a què ens tenen acostumats els socialistes; inicialment donaven l’excusa que el traspàs era complex i necessitava el seu temps, exactament el mateix que diu ara el President Montilla per justificar que el traspàs encara es pot allargar, que serà gradual i en el millor dels casos, parcial. Ara tornen a donar una altra data: l’1 de gener del 2010.
Però l’acord a què ha arribat el Govern català amb el Govern espanyol deixa per a més endavant el tema dels diners, el del finançament i de les inversions necessàries per a fer aquest traspàs. Els mateixos esculls que van fer inviable el traspàs en època dels governs convergents, i els mateixos que han impedit el compliment de les promeses de Zapatero. Podríem dir que ens trobem, doncs, al mateix lloc; però això no seria cert perquè amb els principis d’acord que tant celebren els socialistes hi ha renúncies que fins ara no figuraven enlloc. En el text acordat s’especifica que la Generalitat assumirà l’any que ve "la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis, i les activitats i la potestat tarifària" del servei de Rodalies, però ni els trens, ni les vies, ni les estacions, ni tampoc les inversions que s’han de fer a la xarxa de Rodalies ja que es precisa que “en cap cas són objecte d’aquest traspàs”.
Ens passarà com aquell home que amb la maleta a la mà esperava pacient l’arribada del tren. Fins que algú, sorprès, li va dir: “Què esperes?”. I ell va respondre: “El tren de tren de dos quarts de set”. “Però, si aquí no hi ha ni tren, ni vies, ni estació!”, li va dir més sorprès encara. “Ah, no?”. “No!”. L’home que esperava pacient amb la maleta va replicar: “pobres,... no tenen imaginació”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada