Sovint, podem caure en la temptació d’actuar pensant en com respondríem nosaltres si algú actués de la nostra manera. Vull dir que hi ha el perill d’aplicar estratègies pensant més en l’eficàcia i la percepció amb què les rebem nosaltres que no en l’eficàcia i en com seran rebudes pels qui han de ser l’objecte de la nostra acció. D’aquí vénen, potser, molts fracassos i moltes decepcions en l’àmbit polític. Vegem-ne dos exemples molts diferents entre si, però que tenen aquest denominador comú: el seu punt de vista no es correspon amb el nostre.
En l’escena internacional, des del món occidental s’apliquen mesures per a condicionar i pressionar règims autoritaris, fonamentalistes o simplement poc predisposats a obrir-se a les economies liberals. I les mesures que s’hi prenen sembla que haurien de funcionar, perquè certament, des de la nostra mentalitat, a nosaltres sí que ens farien reaccionar. Aquí, un Govern que per la seva mala gestió ens portés a un aïllament internacional, a passar penúries econòmiques, a quedar al marge del que anomenem progrés, duraria quatre dies; la pressió de la mateixa societat el faria caure. A molts països, sobretot del món islàmic, les mateixes mesures de pressió donen encara més estímul als talibans o als fonamentalistes; l’amenaça física, que a nosaltres ens espaordiria, no té cap efecte en una societat on hi ha gent que s’immola voluntàriament per la seva causa, sense necessitat que el seu acte sigui reconegut com una heroïcitat o tingui cap repercussió especial. Probablement, els estrategs dels països occidentals necessitarien assessors autòctons, que realment entenguessin com perceben ells les nostres accions, si volen millorar-ne l’eficàcia.
I l’altre cas, més proper. Els escàndols de corrupció que està vivint i trampejant el Partit Popular, si es donessin a qualsevol partit d’esquerres o a qualsevol partit nacionalista, serien nefastos per al futur d’aquests partits i en alguns casos podrien portar a la seva desaparició. Però no ens enganyem, la mateixa situació al Partit Popular els pot portar directament a guanyar les properes eleccions. Ells tenen a favor uns mitjans de comunicació que minimitzen les seves corrupcions, però sobretot tenen un electorat sense més ideals que els d’afavorir uns interessos concrets, entre els quals hi ha naturalment el dels polítics que els defensen. El que a mi em semblaria imperdonable que ho fes un dels meus, del meu partit vull dir, a ells els sembla el més normal, perquè al capdavall és el que farien ells si poguessin.
En l’escena internacional, des del món occidental s’apliquen mesures per a condicionar i pressionar règims autoritaris, fonamentalistes o simplement poc predisposats a obrir-se a les economies liberals. I les mesures que s’hi prenen sembla que haurien de funcionar, perquè certament, des de la nostra mentalitat, a nosaltres sí que ens farien reaccionar. Aquí, un Govern que per la seva mala gestió ens portés a un aïllament internacional, a passar penúries econòmiques, a quedar al marge del que anomenem progrés, duraria quatre dies; la pressió de la mateixa societat el faria caure. A molts països, sobretot del món islàmic, les mateixes mesures de pressió donen encara més estímul als talibans o als fonamentalistes; l’amenaça física, que a nosaltres ens espaordiria, no té cap efecte en una societat on hi ha gent que s’immola voluntàriament per la seva causa, sense necessitat que el seu acte sigui reconegut com una heroïcitat o tingui cap repercussió especial. Probablement, els estrategs dels països occidentals necessitarien assessors autòctons, que realment entenguessin com perceben ells les nostres accions, si volen millorar-ne l’eficàcia.
I l’altre cas, més proper. Els escàndols de corrupció que està vivint i trampejant el Partit Popular, si es donessin a qualsevol partit d’esquerres o a qualsevol partit nacionalista, serien nefastos per al futur d’aquests partits i en alguns casos podrien portar a la seva desaparició. Però no ens enganyem, la mateixa situació al Partit Popular els pot portar directament a guanyar les properes eleccions. Ells tenen a favor uns mitjans de comunicació que minimitzen les seves corrupcions, però sobretot tenen un electorat sense més ideals que els d’afavorir uns interessos concrets, entre els quals hi ha naturalment el dels polítics que els defensen. El que a mi em semblaria imperdonable que ho fes un dels meus, del meu partit vull dir, a ells els sembla el més normal, perquè al capdavall és el que farien ells si poguessin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada