De la mateixa manera que no s’està fent res per sortir de la crisi econòmica en les millors condicions possibles i sobretot havent corregit els errors que ens hi van abocar, tampoc sembla interessar ningú afrontar el tema de les subvencions públiques que han generat escàndols com el dels informes de l’Administració o el cas Millet. Perquè no oblidem que el cas Millet ha estat possible perquè han fallat els mecanismes de control que hauria de tenir tota administració responsable.
No anava gens desencaminat Fèlix Millet quan afirmava que determinades pràctiques irregulars eren habituals en segons quins àmbits. Una forma fàcil de desviar recursos és a través dels informes: l’administració encarrega un informe, la utilitat del qual pot ser més que dubtosa, per un cost molt per damunt del real sabent que és difícil de demostrar-ho; naturalment, les factures, els rebuts i tots els segells de conformitat estan en regla. Igualment, l’administració mateixa imposa unes condicions a les entitats que sol·liciten subvencions que forcen, sabent-ho l’administració, a incórrer en irregularitats tals com factures anticipades, factures que no es corresponen a l’objecte de la subvenció, etc. Naturalment que la majoria de les entitats que es veuen obligades per l’administració a incórrer en aquestes irregularitats, després compleixen rigorosament amb el compromís contret. Vull dir, per exemple, que si t’obliguen a presentar les justificacions abans de realitzar l’activitat, un cop es disposa dels recursos plenament justificats davant l’administració hom acostuma a emprar-los per l’activitat proposada, però seria molt fàcil desviar-los per a una altra activitat o simplement quedar-se els diners sense fer res. El fet que s’hagi justificat una despesa no vol dir res, perquè rarament l’administració un cop s’ha assegurat que tots els papers tenen el seu NIF i els segells corresponents, va a comprovar l’activitat real. La Sindicatura de Comptes, per exemple, es limita a constatar la regularitat dels papers que se li presenten, i a posar-hi el segell de conformitat però sense saber realment el contingut real que s’amaga darrere d’aquella paperassa i d’aquells números.
L’administració controla els papers, la burocràcia, a vegades fins a extrems ridículs, però no té gens en compte la realitat de cada informe o de cada projecte proposat. El sistema burocràtic existent està pensat perquè hi hagi tota mena d’irregularitats. Millet no va fer sinó aprofitar delictivament aquesta magnífica oportunitat que li brindava el sistema. Hom podria aprofitar, ara, per reordenar tot el tema i canviar de soca-rel el sistema burocràtic que imposa l’administració, però és molt més rendible mirar d’esquitxar l’opositor i deixar les coses tal com estan, perquè hi ha la voluntat expressa de continuar fent ús d’aquestes irregularitats.
No anava gens desencaminat Fèlix Millet quan afirmava que determinades pràctiques irregulars eren habituals en segons quins àmbits. Una forma fàcil de desviar recursos és a través dels informes: l’administració encarrega un informe, la utilitat del qual pot ser més que dubtosa, per un cost molt per damunt del real sabent que és difícil de demostrar-ho; naturalment, les factures, els rebuts i tots els segells de conformitat estan en regla. Igualment, l’administració mateixa imposa unes condicions a les entitats que sol·liciten subvencions que forcen, sabent-ho l’administració, a incórrer en irregularitats tals com factures anticipades, factures que no es corresponen a l’objecte de la subvenció, etc. Naturalment que la majoria de les entitats que es veuen obligades per l’administració a incórrer en aquestes irregularitats, després compleixen rigorosament amb el compromís contret. Vull dir, per exemple, que si t’obliguen a presentar les justificacions abans de realitzar l’activitat, un cop es disposa dels recursos plenament justificats davant l’administració hom acostuma a emprar-los per l’activitat proposada, però seria molt fàcil desviar-los per a una altra activitat o simplement quedar-se els diners sense fer res. El fet que s’hagi justificat una despesa no vol dir res, perquè rarament l’administració un cop s’ha assegurat que tots els papers tenen el seu NIF i els segells corresponents, va a comprovar l’activitat real. La Sindicatura de Comptes, per exemple, es limita a constatar la regularitat dels papers que se li presenten, i a posar-hi el segell de conformitat però sense saber realment el contingut real que s’amaga darrere d’aquella paperassa i d’aquells números.
L’administració controla els papers, la burocràcia, a vegades fins a extrems ridículs, però no té gens en compte la realitat de cada informe o de cada projecte proposat. El sistema burocràtic existent està pensat perquè hi hagi tota mena d’irregularitats. Millet no va fer sinó aprofitar delictivament aquesta magnífica oportunitat que li brindava el sistema. Hom podria aprofitar, ara, per reordenar tot el tema i canviar de soca-rel el sistema burocràtic que imposa l’administració, però és molt més rendible mirar d’esquitxar l’opositor i deixar les coses tal com estan, perquè hi ha la voluntat expressa de continuar fent ús d’aquestes irregularitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada