Aquests dies s’han publicat els resultats d’una enquesta realitzada des de la UOC sobre l’actitud dels ciutadans en cas de convocar-se un referèndum per la independència. Segons aquesta enquesta, s’arribaria just al 50% de vots afirmatius, enfront d’un 17’8 de vots negatius, un 24’6 d’abstencionisme i més d’un 7% d’indecisos. D’enquestes d’aquesta mena se’n fan sovint, encara que aquesta sembla tenir més rigor acadèmic que la majoria de les que encarreguen els mitjans de comunicació, i són utilitzades per a reforçar les tesis dels nacionalistes espanyols o dels nacionalistes catalans en funció dels resultats. I la de la UOC ens seria clarament favorable.
L’Artur Mas deia ara fa uns dies que ell, encara que donat el cas també votaria que sí, no era partidari d’impulsar un referèndum nacional sobre la independència perquè era molt probable que es perdés. I, naturalment, ara algú li ha tirat en cara; tot i que l’enquesta de la UOC marca una tendència, tampoc s’ha de considerar com a infalible. De fet, és el mateix argument que esgrimeixen alguns sobiranistes per aconsellar no convocar Consultes com la del 13 de desembre en poblacions excessivament grans, o en determinades poblacions on és gaire bé segur que hi guanyarien els partidaris del No. Potser ens hauríem d’explicar millor. No podem dir que organitzem les consultes quan i allà on sabem que en podem treure un resultat positiu, sinó que les convoquem perquè tenim tot el dret a decidir el nostre futur; tant si aquest és romandre dins de l’Estat espanyol, com si és sortir-ne. Si bé a Arenys el nivell de participació va ser prou acceptable i l’escrutini va donar una majoria aclaparadora de partidaris de la independència, en aquesta convocatòria del dia 13 de desembre hi pot haver major participació en algunes poblacions, però també podria ser inferior en algunes altres; i si algú, com ja s’està anunciant, preveiés de realitzar-ne a ciutats més importants de l’àrea metropolitana, a Barcelona mateix, i ja no diguem els que promouen iniciatives semblants a les Illes, els resultats ja no serien tan positius ni en participació ni en nombre de vots afirmatius.
Però no ens oblidem de l’objectiu de la convocatòria del 13-D, i de les que han de seguir l’any que ve. El que hi reivindiquem és el dret a decidir, a poder gaudir de les llibertats democràtiques suficients com per a prendre la decisió de separar-nos d’Espanya, sempre que hi hagi la majoria suficient que ho recolzi. El que hi reivindiquem és que els nostres polítics tinguin la valentia de defensar el principi democràtic de l’autodeterminació dels pobles, amb totes les seves conseqüències. L’ús que en faci després la ciutadania, prenent una o altra posició, ja entrarà dins de la normalitat democràtica.
L’Artur Mas deia ara fa uns dies que ell, encara que donat el cas també votaria que sí, no era partidari d’impulsar un referèndum nacional sobre la independència perquè era molt probable que es perdés. I, naturalment, ara algú li ha tirat en cara; tot i que l’enquesta de la UOC marca una tendència, tampoc s’ha de considerar com a infalible. De fet, és el mateix argument que esgrimeixen alguns sobiranistes per aconsellar no convocar Consultes com la del 13 de desembre en poblacions excessivament grans, o en determinades poblacions on és gaire bé segur que hi guanyarien els partidaris del No. Potser ens hauríem d’explicar millor. No podem dir que organitzem les consultes quan i allà on sabem que en podem treure un resultat positiu, sinó que les convoquem perquè tenim tot el dret a decidir el nostre futur; tant si aquest és romandre dins de l’Estat espanyol, com si és sortir-ne. Si bé a Arenys el nivell de participació va ser prou acceptable i l’escrutini va donar una majoria aclaparadora de partidaris de la independència, en aquesta convocatòria del dia 13 de desembre hi pot haver major participació en algunes poblacions, però també podria ser inferior en algunes altres; i si algú, com ja s’està anunciant, preveiés de realitzar-ne a ciutats més importants de l’àrea metropolitana, a Barcelona mateix, i ja no diguem els que promouen iniciatives semblants a les Illes, els resultats ja no serien tan positius ni en participació ni en nombre de vots afirmatius.
Però no ens oblidem de l’objectiu de la convocatòria del 13-D, i de les que han de seguir l’any que ve. El que hi reivindiquem és el dret a decidir, a poder gaudir de les llibertats democràtiques suficients com per a prendre la decisió de separar-nos d’Espanya, sempre que hi hagi la majoria suficient que ho recolzi. El que hi reivindiquem és que els nostres polítics tinguin la valentia de defensar el principi democràtic de l’autodeterminació dels pobles, amb totes les seves conseqüències. L’ús que en faci després la ciutadania, prenent una o altra posició, ja entrarà dins de la normalitat democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada