L’Amadeu Casellas va sortir ahir de la presó de Girona. Hi ha passat 24 anys condemnat per diversos delictes, però cap delicte de sang. Tot sembla indicar que, aplicant la doctrina del Tribunal Constitucional, l’Amadeu s’ha passat vuit anys més del compte a la presó, perquè no se li comptabilitzaven els anys de presó preventiva. Però no ha estat cap error, sinó un acarnissament deliberat per la seva condició d’anarquista, i probablement també per haver denunciat el sistema penitenciari.
Ho veiem cada dia. A molts pobles i ciutats hi ha un clima d’inseguretat ciutadana, perquè els delinqüents campen al seu aire. La policia els deté, i tan bon punt arriben al jutjat surten per la porta del darrere, sovint abans que el policia, les víctimes o els testimonis acabin de formalitzar la seva denúncia. Com a les pel·lícules en què els delinqüents s’encaren a la policia i els desafien a trobar proves o motius per a detenir-los. Ho deia el mateix Conseller d’Interior Joan Saura: la llei permet que la reiteració de delictes menors deixi de ser una falta per esdevenir un delicte, però la llei no es compleix. Amb aquesta farsa de Justícia, els delinqüents no necessiten advocat defensor. Fins i tot hem vist sentències en què davant d’una dona assassinada amb 29 ganivetades es diu que era només un homicidi perquè no hi havia intenció de matar-la. No són pas pocs els presos que tornen al carrer abans de deu anys, tot i tenir en el seu haver delictes de sang.
El cas de l’Amadeu era diferent: era un anarquista. No es pot al·legar ni errors comptables ni ignorància, perquè la seva situació s’havia denunciat reiteradament, i per tant coneguda per tothom, també dels jutges penitenciaris. La Justícia, de la manera més vil i roïna, s’acarnissava amb ell, sabent que es contravenia la legislació vigent. Però sabent també que es comptava amb la complicitat política; altrament, els responsables judicials de la injustícia comesa amb l’Amadeu Casellas, ocuparien per mèrits propis el seu lloc a la presó.
Ho veiem cada dia. A molts pobles i ciutats hi ha un clima d’inseguretat ciutadana, perquè els delinqüents campen al seu aire. La policia els deté, i tan bon punt arriben al jutjat surten per la porta del darrere, sovint abans que el policia, les víctimes o els testimonis acabin de formalitzar la seva denúncia. Com a les pel·lícules en què els delinqüents s’encaren a la policia i els desafien a trobar proves o motius per a detenir-los. Ho deia el mateix Conseller d’Interior Joan Saura: la llei permet que la reiteració de delictes menors deixi de ser una falta per esdevenir un delicte, però la llei no es compleix. Amb aquesta farsa de Justícia, els delinqüents no necessiten advocat defensor. Fins i tot hem vist sentències en què davant d’una dona assassinada amb 29 ganivetades es diu que era només un homicidi perquè no hi havia intenció de matar-la. No són pas pocs els presos que tornen al carrer abans de deu anys, tot i tenir en el seu haver delictes de sang.
El cas de l’Amadeu era diferent: era un anarquista. No es pot al·legar ni errors comptables ni ignorància, perquè la seva situació s’havia denunciat reiteradament, i per tant coneguda per tothom, també dels jutges penitenciaris. La Justícia, de la manera més vil i roïna, s’acarnissava amb ell, sabent que es contravenia la legislació vigent. Però sabent també que es comptava amb la complicitat política; altrament, els responsables judicials de la injustícia comesa amb l’Amadeu Casellas, ocuparien per mèrits propis el seu lloc a la presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada