Avui, el President Montilla serà a Madrid, a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, per a presentar-hi les propostes de renovació del Tribunal Constitucional, que passen per la modificació de la Llei orgànica per la qual es regeix. Anirà acompanyat dels seus socis de Govern, els d’IC-V i els d’Esquerra, i tindrà davant seu un auditori gens disposat a escoltar-lo. Ahir ja va haver de fer una prèvia amb barons del seu partit perquè com a mínim no el facin quedar en ridícul.
Ell sap que les seves propostes no tenen cap possibilitat de prosperar. Es tracta d’anar a fer el número, aparentar que s’ha fet un darrer intent i, per tant, justificar-se davant l’electorat. La incompetència d’aquest Tribunal Constitucional corromput per les pugnes partidistes del PP i del PSOE és evident des de l’inici; com és de pura lògica i raó democràtica que cap Tribunal no pot contradir la voluntat democràtica expressada per la ciutadania; i la previsible sentència d’hostilitat envers Catalunya enterraria les esperances d’alguns unionistes que pretenien compatibilitzar la permanència a Espanya amb un mínim de dignitat. Els socialistes espanyols, entre els quals cal comptar els qui en són des de Catalunya, creuen fermament igual que els populars que els catalans hem de romandre dins d’Espanya, però amb el cap ajupit, de genolls, i negant-nos la pròpia existència com a país.
I això és igual ara que fa quatre anys. Hom té la impressió que a Montilla i als socialistes catalans no els fa tanta por les condicions humiliants que ens imposen a Madrid, com els perjudicis conjunturals que els pot representar de cara a les eleccions de la tardor. Aquest Govern ha estat incapaç de mantenir una actitud de dignitat en defensa dels drets nacionals de Catalunya, ja sigui expressant-se a favor d’un raquític Estatut o a favor de la independència. El numeret d’avui és una simple justificació pre electoral; amb els comparses de torn, està clar.
Ell sap que les seves propostes no tenen cap possibilitat de prosperar. Es tracta d’anar a fer el número, aparentar que s’ha fet un darrer intent i, per tant, justificar-se davant l’electorat. La incompetència d’aquest Tribunal Constitucional corromput per les pugnes partidistes del PP i del PSOE és evident des de l’inici; com és de pura lògica i raó democràtica que cap Tribunal no pot contradir la voluntat democràtica expressada per la ciutadania; i la previsible sentència d’hostilitat envers Catalunya enterraria les esperances d’alguns unionistes que pretenien compatibilitzar la permanència a Espanya amb un mínim de dignitat. Els socialistes espanyols, entre els quals cal comptar els qui en són des de Catalunya, creuen fermament igual que els populars que els catalans hem de romandre dins d’Espanya, però amb el cap ajupit, de genolls, i negant-nos la pròpia existència com a país.
I això és igual ara que fa quatre anys. Hom té la impressió que a Montilla i als socialistes catalans no els fa tanta por les condicions humiliants que ens imposen a Madrid, com els perjudicis conjunturals que els pot representar de cara a les eleccions de la tardor. Aquest Govern ha estat incapaç de mantenir una actitud de dignitat en defensa dels drets nacionals de Catalunya, ja sigui expressant-se a favor d’un raquític Estatut o a favor de la independència. El numeret d’avui és una simple justificació pre electoral; amb els comparses de torn, està clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada