La Plataforma per la Llengua, en una tasca més que encomiable, continua traient estudis i denúncies sobre situacions irregulars que viu el país en l’àmbit lingüístic. El darrer ha estat un estudi sobre els usos lingüístics en els canals privats de TDT d’àmbit català. És evident que no només les empreses foranes sinó també moltes d’autòctones senten un profund menyspreu per la llengua del país i pels seus ciutadans; o, millor dit, la llengua, el país i la seva gent és un tema que els importa un rave mentre els surti rendible continuar amb la seva actitud de menyspreu.
Algú dirà que l’obligació de l’empresari no és fer de mecenes, ni salvar cap llengua, ni respectar els seus parlants. Mentre els surti rendible, perquè han de fer-ho d’una altra manera?. I des d’aquest punt de vista, potser tenen raó: a cap país normal no es demana que les empreses tinguin actituds de respecte, i molt menys que surtin en defensa de res que no siguin els seus propis interessos. Si fos per ells, pels empresaris, aquí es faria el mateix que ja acostumen a fer en països subdesenvolupats: cap mena de respecte pel país, cap reconeixement de drets laborals ni de drets humans, destrucció indiscriminada del territori, espoliació sense límits ni vergonya... A Europa, però, topen amb el poder dels Estats que, en defensa dels interessos de la seva gent i del seu país, els imposen unes legislacions i unes normatives que no els permeten fer els disbarats que no tenen cap mania de fer en Estats febles d’altres continents. I quin estat pot haver-hi més feble que aquell que no existeix? Aquí no només es veuen amb cor de protestar, per considerar “impositives”, lleis com les del cinema o en general les de política lingüística, cosa que troben normal que els les imposi qualsevol Estat, sinó que es permeten el luxe d’incomplir-les i per tant d’infringir la llei, amb el convenciment que la majoria dels jutges no avalaran el compliment de la legislació vigent (si és favorable al català) i que ja sortiran grups polítics afins en defensa de la seva “llibertat”.
Concretament, el darrer treball de la Plataforma denuncia que el Grup Godó no compleix amb l’objectiu del foment de la llengua catalana que figurava en el concurs públic per a la concessió del seu canal televisiu 8TV. Un incompliment que, en qualsevol país normal, implicaria no només una sanció sinó la retirada de la concessió. Però aquí saben que no solament no tenim una Estat (l’Estat que tenim ens és obertament hostil), sinó que tampoc tenim un Govern amb capacitat per a defensar les seves competències, i en canvi sí que tenim un sistema judicial que probablement dictaminaria en contra de l’aplicació de la legislació vigent i uns grups polítics que s’escandalitzen quan Catalunya vol defensar els seus interessos com fa qualsevol Estat.
Algú dirà que l’obligació de l’empresari no és fer de mecenes, ni salvar cap llengua, ni respectar els seus parlants. Mentre els surti rendible, perquè han de fer-ho d’una altra manera?. I des d’aquest punt de vista, potser tenen raó: a cap país normal no es demana que les empreses tinguin actituds de respecte, i molt menys que surtin en defensa de res que no siguin els seus propis interessos. Si fos per ells, pels empresaris, aquí es faria el mateix que ja acostumen a fer en països subdesenvolupats: cap mena de respecte pel país, cap reconeixement de drets laborals ni de drets humans, destrucció indiscriminada del territori, espoliació sense límits ni vergonya... A Europa, però, topen amb el poder dels Estats que, en defensa dels interessos de la seva gent i del seu país, els imposen unes legislacions i unes normatives que no els permeten fer els disbarats que no tenen cap mania de fer en Estats febles d’altres continents. I quin estat pot haver-hi més feble que aquell que no existeix? Aquí no només es veuen amb cor de protestar, per considerar “impositives”, lleis com les del cinema o en general les de política lingüística, cosa que troben normal que els les imposi qualsevol Estat, sinó que es permeten el luxe d’incomplir-les i per tant d’infringir la llei, amb el convenciment que la majoria dels jutges no avalaran el compliment de la legislació vigent (si és favorable al català) i que ja sortiran grups polítics afins en defensa de la seva “llibertat”.
Concretament, el darrer treball de la Plataforma denuncia que el Grup Godó no compleix amb l’objectiu del foment de la llengua catalana que figurava en el concurs públic per a la concessió del seu canal televisiu 8TV. Un incompliment que, en qualsevol país normal, implicaria no només una sanció sinó la retirada de la concessió. Però aquí saben que no solament no tenim una Estat (l’Estat que tenim ens és obertament hostil), sinó que tampoc tenim un Govern amb capacitat per a defensar les seves competències, i en canvi sí que tenim un sistema judicial que probablement dictaminaria en contra de l’aplicació de la legislació vigent i uns grups polítics que s’escandalitzen quan Catalunya vol defensar els seus interessos com fa qualsevol Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada