Era el 3 de desembre de 1984 quan una fuga de 42 tones d’isocianat de metil va provocar un dels desastres industrials més grans de la història, a la regió índia de Bhopal. El resultat de la manca de mesures de prevenció i de seguretat de l’empresa nord-americana Union Carbide va ser de 3 mil a 6 mil morts en un primer moment, i fins a 25 mil com a conseqüència directa de la intoxicació, amb uns 600 mil afectats més de diversa consideració, més de 100 mil de caràcter greu. La reacció de l’empresa va ser la d’amagar tota la informació possible sobre l’incident, fins i tot negant-se a donar a conèixer la composició exacta del producte tòxic que hauria facilitat la tasca dels equips mèdics.
Potser en un intent d’emular casos més propers com el de la presa de Tous, al País Valencià, les autoritats judicials han tardat vint-i-sis anys en emetre el seu veredicte; i no pas, en absolut, per raons tècniques ni per dificultats del procés judicial, sinó per una voluntat expressa de protegir-ne els responsables, assegurar-se que qualsevol revisió de proves ja seria impossible i sobretot allargar les possibles indemnitzacions o evitar-ne el pagament. Mentrestant, l’empresa causant del desastre ja ha canviat de mans, molts dels damnificats ja són morts o no estan en disposició ni ànims per a continuar reclamant. Però els tirans no en tenen mai prou amb imposar les seves arbitrarietats, aprofitar-se dels més febles i recórrer a tota mena de corrupcions per a afavorir els seus interessos; han de demostrar a més el seu poder fent mofa i befa de les seves víctimes. I així ho han volgut deixar clar en la part de la sentència que fa referència als directius locals i a la delegació índia de l’empresa americana: dos anys de presó, que no s’hauran de complir, per a vuit directius i una multa per a l’empresa de 9.000 euros. Surt a 36 cèntims per mort, o a 1’5 cèntims per víctima de la seva negligència.
És difícil de saber la quantitat de diners que ha percebut el jutge per emetre una sentència, no ja injusta, sinó directament insultant. Ho deia dies enrere en parlar dels bosquimans del Kalahari, o dels indígenes del Brasil: les injustícies que sovint veiem i patim a casa nostra les trobem també, però multiplicades, fora d’Europa. I amb la particularitat de no haver de guardar ni les formes. Aquí la mateixa corrupció procura vestir-se de formalitat tècnica, burocràtica o jurídica.
Potser en un intent d’emular casos més propers com el de la presa de Tous, al País Valencià, les autoritats judicials han tardat vint-i-sis anys en emetre el seu veredicte; i no pas, en absolut, per raons tècniques ni per dificultats del procés judicial, sinó per una voluntat expressa de protegir-ne els responsables, assegurar-se que qualsevol revisió de proves ja seria impossible i sobretot allargar les possibles indemnitzacions o evitar-ne el pagament. Mentrestant, l’empresa causant del desastre ja ha canviat de mans, molts dels damnificats ja són morts o no estan en disposició ni ànims per a continuar reclamant. Però els tirans no en tenen mai prou amb imposar les seves arbitrarietats, aprofitar-se dels més febles i recórrer a tota mena de corrupcions per a afavorir els seus interessos; han de demostrar a més el seu poder fent mofa i befa de les seves víctimes. I així ho han volgut deixar clar en la part de la sentència que fa referència als directius locals i a la delegació índia de l’empresa americana: dos anys de presó, que no s’hauran de complir, per a vuit directius i una multa per a l’empresa de 9.000 euros. Surt a 36 cèntims per mort, o a 1’5 cèntims per víctima de la seva negligència.
És difícil de saber la quantitat de diners que ha percebut el jutge per emetre una sentència, no ja injusta, sinó directament insultant. Ho deia dies enrere en parlar dels bosquimans del Kalahari, o dels indígenes del Brasil: les injustícies que sovint veiem i patim a casa nostra les trobem també, però multiplicades, fora d’Europa. I amb la particularitat de no haver de guardar ni les formes. Aquí la mateixa corrupció procura vestir-se de formalitat tècnica, burocràtica o jurídica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada