Els darrers sondejos estan confirmant la possibilitat que els independentistes flamencs del N-VA puguin guanyar les properes eleccions belgues. Una victòria que en qualsevol cas precisaria d’un joc de múltiples aliances per a poder conformar govern, on forçosament s’hauria de comptar amb forces polítiques que no tenen la independència de Flandes com a objectiu. Amb la particularitat que aquesta vegada hi hauria la possibilitat que entrés al Parlament belga una formació que reclama, per la seva banda, l’annexió de Valònia a l’Estat francès. Tot plegat semblaria dibuixar un futur ben incert per a l’existència mateixa de l’Estat belga.
I aquest ha estat el crit de guerra dels partits tradicionals belgues, sobretots dels valons però també d’alguns de flamencs: Bèlgica podria acabar dissolent-se! L’apel·lació a aquesta mena de catastrofisme creuen que els ha de permetre una recuperació de la confiança de la ciutadania, que, sempre segons el seu particular punt de vista, no estaria disposada a córrer aquest risc. La crida al vot de la por és possible que els funcioni als partits francòfons, ja que una Bèlgica sense Flandes probablement estaria abocada a la desaparició i a la integració a l’Estat francès; una opció avui molt residual. El que passa és que aquesta mateixa apel·lació al catastrofisme, a la por davant d’una hipotètica victòria dels independentistes, podria ser del tot contraproduent per als unionistes en l’àmbit de la població flamenca. El que temen molts flamencs és que, malgrat les proclames independentistes, al final tot s’acabi igual i que ningú gosi fer el salt definitiu cap a la independència. I si ha de ser així, per a continuar gestionant els afers del dia a dia, probablement inspiren més confiança els partits tradicionals que no el N-VA
Una situació relativament semblant al que ens passa a casa nostra. Segons tots els sondejos, el sentiment independentista està creixent en el conjunt de la població, inclosa la que acostuma a votar CiU i el PSC. I, malgrat tot, les mateixes enquestes estan pronosticant una davallada d’Esquerra sense cap contrapartida clara amb la irrupció d’una nova formació independentista. I en aquests moments de pre campanya, tant els populars com els socialistes s’aferren a acusar CiU per la seva suposada deriva independentista, mentre que sectors independentistes acusen Esquerra exactament del contrari. Un possible resultat de tot plegat, és que CiU tingui molt més suport precisament perquè molts hi veuran aquesta esperança sobiranista; mentre que Esquerra baixi precisament perquè molts ciutadans no creguin, després de l’experiència del tripartit, en la seva voluntat real d’avançar cap a la independència. PSC i PP farien un gran favor a ERC, posant-la en el seu punt de mira i creant una sensació d’alarma tot advertint del perill real que representaria l’auge d’aquesta formació per a la ruptura d’Espanya.
I aquest ha estat el crit de guerra dels partits tradicionals belgues, sobretots dels valons però també d’alguns de flamencs: Bèlgica podria acabar dissolent-se! L’apel·lació a aquesta mena de catastrofisme creuen que els ha de permetre una recuperació de la confiança de la ciutadania, que, sempre segons el seu particular punt de vista, no estaria disposada a córrer aquest risc. La crida al vot de la por és possible que els funcioni als partits francòfons, ja que una Bèlgica sense Flandes probablement estaria abocada a la desaparició i a la integració a l’Estat francès; una opció avui molt residual. El que passa és que aquesta mateixa apel·lació al catastrofisme, a la por davant d’una hipotètica victòria dels independentistes, podria ser del tot contraproduent per als unionistes en l’àmbit de la població flamenca. El que temen molts flamencs és que, malgrat les proclames independentistes, al final tot s’acabi igual i que ningú gosi fer el salt definitiu cap a la independència. I si ha de ser així, per a continuar gestionant els afers del dia a dia, probablement inspiren més confiança els partits tradicionals que no el N-VA
Una situació relativament semblant al que ens passa a casa nostra. Segons tots els sondejos, el sentiment independentista està creixent en el conjunt de la població, inclosa la que acostuma a votar CiU i el PSC. I, malgrat tot, les mateixes enquestes estan pronosticant una davallada d’Esquerra sense cap contrapartida clara amb la irrupció d’una nova formació independentista. I en aquests moments de pre campanya, tant els populars com els socialistes s’aferren a acusar CiU per la seva suposada deriva independentista, mentre que sectors independentistes acusen Esquerra exactament del contrari. Un possible resultat de tot plegat, és que CiU tingui molt més suport precisament perquè molts hi veuran aquesta esperança sobiranista; mentre que Esquerra baixi precisament perquè molts ciutadans no creguin, després de l’experiència del tripartit, en la seva voluntat real d’avançar cap a la independència. PSC i PP farien un gran favor a ERC, posant-la en el seu punt de mira i creant una sensació d’alarma tot advertint del perill real que representaria l’auge d’aquesta formació per a la ruptura d’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada