Aquest dimecres s’ha de votar al Parlament la Iniciativa Legislativa Popular que proposa abolir les curses de braus a Catalunya. Els partits catalans han donat als seus diputats llibertat de vot, cosa insòlita i del tot inusual al Parlament on la disciplina de partit es considera primordial. S’al·lega que aquesta és una qüestió més de consciència particular que no pas ideològica; però seria difícil d’argumentar que no passa el mateix en tants i tants altres temes en què sí que s'imposa la disciplina de vot, a part que al Parlament sovint es vota més en funció de si es recolza el Govern o si es fa oposició que no en funció del mateix text posat a votació.
El President del Parlament, com ja han fet molts altres polítics catalans, declarava que no s’havia de veure la prohibició dels toros com una qüestió identitària. Naturalment que des d’una posició proteccionista dels animals interessa veure-ho d’aquesta manera, però per als defensors de les curses de braus és fonamentalment una qüestió identitària. I de ben segur que entre els partidaris d’abolir-les el fet de pensar que aquest és un tema identitari espanyol ja és un al·licient més per a aprovar la ILP. Per entendre’ns, una proposta proteccionista per a la tonyina roja, l’ós del Pirineu o per a regular determinades formes de matar els animals destinats al consum humà, no despertaria l’interès que ha despertat aquesta ILP, tant entre els seus partidaris com entre els seus detractors.
El cert és que el resultat de la votació estarà bàsicament en mans de la “consciència” dels diputats del PSC i dels d’Unió. Però molt em temo que la “consciència” no estigui tan relacionada amb la creença particular de la necessitat de prohibir o no les curses de braus, com del pànic escènic imaginant la resposta identitària dels nacionalistes espanyols.
El President del Parlament, com ja han fet molts altres polítics catalans, declarava que no s’havia de veure la prohibició dels toros com una qüestió identitària. Naturalment que des d’una posició proteccionista dels animals interessa veure-ho d’aquesta manera, però per als defensors de les curses de braus és fonamentalment una qüestió identitària. I de ben segur que entre els partidaris d’abolir-les el fet de pensar que aquest és un tema identitari espanyol ja és un al·licient més per a aprovar la ILP. Per entendre’ns, una proposta proteccionista per a la tonyina roja, l’ós del Pirineu o per a regular determinades formes de matar els animals destinats al consum humà, no despertaria l’interès que ha despertat aquesta ILP, tant entre els seus partidaris com entre els seus detractors.
El cert és que el resultat de la votació estarà bàsicament en mans de la “consciència” dels diputats del PSC i dels d’Unió. Però molt em temo que la “consciència” no estigui tan relacionada amb la creença particular de la necessitat de prohibir o no les curses de braus, com del pànic escènic imaginant la resposta identitària dels nacionalistes espanyols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada