Tal com havia promès, l’Artur Mas ha format un executiu amb menys Departaments i per tant amb menys Consellers. S’argumenta que així es dóna exemple d’austeritat. Caldria aclarir, d’entrada, que l’estalvi que representa la reducció de Departaments en el Govern de la Generalitat és més aviat escàs. Les competències, i per tant, les despeses de funcionament hi són igualment estalviant ben just el sou del Conseller, això en el supòsit que no calgui crear algun alt càrrec més per tal de fer les funcions que abans feia directament el titular del Departament, i que ara se li poden acumular en excés. De fet, quan algú parla de la possibilitat de reduir despeses i personal sense que això vagi en detriment del servei, o bé s’està mentint i s’està dient que abans hi havia malbaratament de recursos.
En tot cas, però, potser caldria tenir en compte un altre aspecte. No es tracta només que una determinada Direcció general, passi d’un Departament a un altre, sinó que fins i tot encara que tot continuï igual es canvia el nom del Departament. A cada nou Govern, i això ja va passar també entre el primer i el segon tripartit, es canvien els noms dels Departaments. Ara mateix són ben pocs els Departaments que mantindran el mateix nom, fins i tot aquells que continuaran tenint exactament les mateixes competències, com és ara el d’Educació que tornarà a dir-se d’Ensenyament, recuperant així el nom que ja tenia en els anteriors Governs convergents. I està clar, cada modificació del nom implica canviar tota la retolació, substituir tota la paperassa, documents i la resta de materials que porten el segell propi del Departament. No sé si algú ha calculat el cost de tot aquest enrenou, però sospito que no és banal, i en la majoria dels casos no té cap repercussió positiva per al servei o la funcionalitat administrativa. Però no es tracta només d’un canvi de rètols i de la infinitat d’impresos que quedaran obsolets. Perquè cada Departament, en funció de les competències i direccions generals adscrites també condiciona sovint els espais físics, en alguns casos amb dependències pròpies.
En tot cas, però, potser caldria tenir en compte un altre aspecte. No es tracta només que una determinada Direcció general, passi d’un Departament a un altre, sinó que fins i tot encara que tot continuï igual es canvia el nom del Departament. A cada nou Govern, i això ja va passar també entre el primer i el segon tripartit, es canvien els noms dels Departaments. Ara mateix són ben pocs els Departaments que mantindran el mateix nom, fins i tot aquells que continuaran tenint exactament les mateixes competències, com és ara el d’Educació que tornarà a dir-se d’Ensenyament, recuperant així el nom que ja tenia en els anteriors Governs convergents. I està clar, cada modificació del nom implica canviar tota la retolació, substituir tota la paperassa, documents i la resta de materials que porten el segell propi del Departament. No sé si algú ha calculat el cost de tot aquest enrenou, però sospito que no és banal, i en la majoria dels casos no té cap repercussió positiva per al servei o la funcionalitat administrativa. Però no es tracta només d’un canvi de rètols i de la infinitat d’impresos que quedaran obsolets. Perquè cada Departament, en funció de les competències i direccions generals adscrites també condiciona sovint els espais físics, en alguns casos amb dependències pròpies.
Val més que ningú tingui la gosadia de calcular el cost de tot plegat, perquè l’exemple d’austeritat se n’aniria en orris en un tres i no res. Com a mínim, donats com estan a fer Pactes Nacionals per a tot, podrien fer-ne un per tal de deixar fixats els departaments que ha de tenir el Govern de la Generalitat, els seus noms definitius i, en la mesura que sigui possible, també les competències adscrites. Encara que també és possible que algú tingui la temptació de fixar com a permanent el nom del Conseller; tampoc ens passéssim, ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada