Es pot ben dir que Carlos Fabra, el popular President de la Diputació de Castelló, és una rèplica del Berlusconi: Un home amb molt de poder, cadascú en el seu àmbit i nivell, és clar: implicat en múltiples causes judicials relacionades amb l’abús del poder, tràfic d’influències o frau fiscal entre altres; vinculat amb el bo i millor dels baixos fons i de les altes esferes; i sempre se’n surt airós, no pas perquè cap jutge l’absolgui sinó perquè remena tots els fils, inclosos els de la Justícia.
Curiosament, cada vegada que un jutge estava a punt de concloure les diligències prèvies i es disposava a encetar el procés penal aquest era traslladat o renunciava al càrrec. No era pas com insinuen alguns un problema de demència dels responsables del sistema judicial, incapaços de veure que a cada nou ajornament, perfectament planificat i executat, s’acostava el termini de prescripció dels delictes que se li imputaven. Tampoc és cert, com insinuen altres, que els funcionaris judicials, inclosos els jutges que han anat passant per algunes de les causes obertes contra Fabra, tinguessin disminuïdes les facultats mentals i no s’adonessin del que passava. Tothom sabia, i tothom sap, que el temps no ha passat endebades, que no hi ha hagut cap descuit ni error de procediment, que tot ha seguit el curs previst fins a arribar al moment de poder dir, ara sí amb una celeritat encomiable, que la majoria (no tots) dels greus delictes que se li imputaven ja han prescrit.
Menteixen grollerament els qui afirmen que a Espanya la Justícia és lenta i ineficaç. Ben al contrari, Espanya disposa d’una Justícia exemplar, ràpida i eficient com cap altra. Amb una celeritat i una eficiència indiscutible, la Justícia s’ha afanyat a notificar puntualment que els delictes de què s’acusava Carlos Fabra ja havien prescrit. Ja no haurien de simular més ajornaments ni retards en el procés, perquè havien aconseguit l’objectiu. No és cert que la Justícia espanyola sigui lenta ni ineficaç, és senzillament corrupta.
Curiosament, cada vegada que un jutge estava a punt de concloure les diligències prèvies i es disposava a encetar el procés penal aquest era traslladat o renunciava al càrrec. No era pas com insinuen alguns un problema de demència dels responsables del sistema judicial, incapaços de veure que a cada nou ajornament, perfectament planificat i executat, s’acostava el termini de prescripció dels delictes que se li imputaven. Tampoc és cert, com insinuen altres, que els funcionaris judicials, inclosos els jutges que han anat passant per algunes de les causes obertes contra Fabra, tinguessin disminuïdes les facultats mentals i no s’adonessin del que passava. Tothom sabia, i tothom sap, que el temps no ha passat endebades, que no hi ha hagut cap descuit ni error de procediment, que tot ha seguit el curs previst fins a arribar al moment de poder dir, ara sí amb una celeritat encomiable, que la majoria (no tots) dels greus delictes que se li imputaven ja han prescrit.
Menteixen grollerament els qui afirmen que a Espanya la Justícia és lenta i ineficaç. Ben al contrari, Espanya disposa d’una Justícia exemplar, ràpida i eficient com cap altra. Amb una celeritat i una eficiència indiscutible, la Justícia s’ha afanyat a notificar puntualment que els delictes de què s’acusava Carlos Fabra ja havien prescrit. Ja no haurien de simular més ajornaments ni retards en el procés, perquè havien aconseguit l’objectiu. No és cert que la Justícia espanyola sigui lenta ni ineficaç, és senzillament corrupta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada