L’economista Xavier Sala i Martín explicava en un programa televisiu que la gent que té una ideologia de dretes acostuma a ser més feliç que la d’esquerres. Sembla ser que les persones amb creences religioses i amb un nivell econòmic elevat són més felices Tampoc cal ser professor de la Universitat nord americana de Colúmbia per arribar a aquesta conclusió.
Qualsevol problema pot prendre un caire dramàtic si el que està en joc no és només la convivència entre dues persones sinó la més elemental supervivència. I ara, en temps de crisi, segurament són moltes les persones que han d’acceptar situacions familiars o laborals que els són incòmodes, desagradables o fins i tot violentes, senzillament perquè no disposen dels recursos suficients per donar a la seva vida un nou rumb. Però al marge d’aquest aspecte més crematístic hi ha també un raonament de fons: la gent de dretes contempla la realitat que l’envolta des d’una perspectiva més distant, on el que compta bàsicament és la repercussió que pugui tenir sobre ell mateix. Mentre que la persona que és d’esquerres acostuma a tenir una preocupació pels problemes generals de la població, per les desigualtats i per les injustícies, encara que no l’afectin directament. La dreta pot viure i conviure tranquil·lament amb règims dictatorials si en pot treure un benefici econòmic, i no vol saber res del patiment, dels assassinats i de la repressió d’aquests règims, tret que la cosa segui excessivament pública, o que vegi que ja no podran sostenir-los per més temps, com està passant ara.
I només falta que hi afegim el component religiós per acabar de reblar el clau. La religió dóna la recepta per a tranquil·litzar les consciències, la coartada perfecta per a justificar la seva “bondat”, tot obviant-ne la “perversitat”. Donen suport i accepten amb tota naturalitat les injustícies i les desigualtats, per després pregonar un esperit caritatiu que les maquilli. S’abanderen d’uns temes de caire molt personal i íntim, amb l’obsessió pels temes derivats del sexe, per tal de poder-se presentar com a defensors de la vida i d’una estranya concepció de la puresa, quan ells participen de l’espectacle de la mort orquestrat des dels grans poders.
Maleïts bandarres! No només es complauen en l’explotació dels uns sobre els altres, en el menyspreu per la vida de pobles sencers, sinó que a més tenen la barra de muntar-se un antídot que els tranquil·litza la consciència. I és cert. Així, amb les butxaques plenes i la consciència tranquil·la, els rics, els de dretes, viuen més feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada