Pàgines

dimecres, 23 de març del 2011

Llicenciats en embrolles

S’ha posat de moda repassar els currículums dels polítics. Tothom s’afanya a dir que els títols no són tan importants com això, que el que de veritat interessa és la capacitat i la voluntat de fer política de forma honesta, però tot seguit assenyalem amb el dit l’adversari a qui li falten unes assignatures o algun curs per acabar la carrera. De fet, el que es retreu no és tant la manca oficial del títol, que tampoc s’hauria de menystenir, com la manca de credibilitat que ens pot merèixer una persona que ja comença enredant-nos amb la seva presentació personal.

Per això, els grups de l’oposició s’hi van agafar de seguida quan algú va detectar que la Vicepresidenta no havia acabat la carrera de la qual presumia en el seu currículum; i no era un error puntual, perquè ja el tenia així quan era una simple diputada de l’oposició. El que passa és que llavors ningú se’n va adonar. Però ja ho deia aquell: “qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra”. I als socialistes els han agafat amb la pedra enlaire. Ara sabem que l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, tan aviat es feia passar per llicenciada en Ciències Econòmiques, com rebaixava la seva qualificació a Diplomada en Ciències Econòmiques, una diplomatura que no existeix. I el mateix li passa a la ministra Carme Chacon, que es feia passar per Doctora quan encara no n’ha acabat els estudis. Però potser més important encara seria veure com persones que realment tenen el títol convenientment segellat, en realitat sembla que l’hagin tret amb copons de la Moreneta, perquè no tenen ni idea de com utilitzar-lo en la seva activitat política.

Jo no sé si la diferència real està en passar d’un President amb tres carreres a un altre sense cap, o en passar d’una generació que creia en l’esforç i l’honestedat a una altra de més grimpaire a qui no importa massa els estudis que pugui tenir: total, pel que els farà servir!