Sembla que tothom té clar que l’actual Govern de Zapatero no arribarà a la primavera. La convocatòria de les eleccions espanyoles depèn només de trobar el moment oportú i idoni per a les escasses possibilitats de Rubalcaba. Per tant, la campanya electoral prendrà tot el seu vigor després de les vacances d’estiu. Alguns fa temps que ho tenen tot a punt, i fins i tot ja deuen haver-se repartit el pastís, i d’altres només aspiren a què l’aritmètica els permeti tenir un mínim de joc a Madrid.
Les opcions independentistes, en unes eleccions espanyoles, sempre estan en fora de joc. Però molt més ho estaran en aquesta ocasió en què es preveu una majoria absoluta dels populars, i en tot cas tampoc hi hauria cap possibilitat de negociar-hi res. I tanmateix, els diferents grups independentistes s’hi han de pronunciar.
Una primera decisió a prendre és sobre la conveniència de presentar-s’hi o no. Tot i que l’excusa pot sembla força versemblant, què hi hem d’anar a fer nosaltres a Madrid, no deixar de ser cert que la perspectiva del fracàs hi té un paper determinant. Dit d’altra manera, qualsevol opció que pensés que pot treure un bon resultat no s’ho pensaria dues vegades, encara que fos per després no ocupar els escons o per a fer-hi un paper de revulsiu. De la mateixa manera que l’estratègia de la CUP ha consistit fins ara en presentar-se només a nivell municipal, precisament per no patir una ensopegada majúscula al Parlament, cosa que pot canviar en les properes eleccions vistos els darrers resultats, també es pot fer el mateix plantejament de cara a Madrid. Evidentment, si algunes eleccions es poden negligir són aquestes.
De ben segur, doncs, que la CUP seguirà conseqüent amb la seva estratègia i optarà de nou per no presentar-se; i és possible que hi hagi sectors d’altres formacions com SI o Rcat que vulguin imitar-los, a no ser que es pugui configurar una gran coalició independentista. I aquí és on sorgiran els problemes.
Jo ja he dit en alguna altra ocasió que no sóc partidari d’aquesta mena de coalicions electorals, si no és en la perspectiva d’una posterior confluència. L’electorat intueix de seguida que no hi ha la voluntat de fer una gran alternativa independentista, sinó que els grups s’hi veuen forçats per la seva pròpia debilitat; i els resultats acostumen a ser desastrosos. La suma de perdedors no fa ni una petita victòria sinó una derrota encara més gran.
Entenc que ERC, fins i tot sabent que no es pot esperar cap gran remuntada encara que ja s’hagi fet el Congrés de renovació, ha de presentar-se sota les seves sigles. L’alternativa d’un conglomerat efímer i poc consistent, per més que suposi afegir moltes sigles, pot ser encara pitjor tal com s’ha vist en les eleccions municipals a Barcelona. Per sort o per desgràcia, sigui quina sigui la fórmula que finalment s’adopti, tampoc es podrà saber mai què hauria passat en cas d’haver escollit l’opció contrària.
De qualsevol manera, ERC s’arrisca a no obtenir representació parlamentària a Madrid. Però la resta de formacions independentistes, per més que vagin plegades, no hi tenen cap possibilitat. Per tant, si opten per presentar-s’hi, podrien fer una candidatura testimonial o negociar la incorporació d’alguns dels seus membres a les llistes d’ERC o de CiU, i donar-los suport des de fora.
Les opcions independentistes, en unes eleccions espanyoles, sempre estan en fora de joc. Però molt més ho estaran en aquesta ocasió en què es preveu una majoria absoluta dels populars, i en tot cas tampoc hi hauria cap possibilitat de negociar-hi res. I tanmateix, els diferents grups independentistes s’hi han de pronunciar.
Una primera decisió a prendre és sobre la conveniència de presentar-s’hi o no. Tot i que l’excusa pot sembla força versemblant, què hi hem d’anar a fer nosaltres a Madrid, no deixar de ser cert que la perspectiva del fracàs hi té un paper determinant. Dit d’altra manera, qualsevol opció que pensés que pot treure un bon resultat no s’ho pensaria dues vegades, encara que fos per després no ocupar els escons o per a fer-hi un paper de revulsiu. De la mateixa manera que l’estratègia de la CUP ha consistit fins ara en presentar-se només a nivell municipal, precisament per no patir una ensopegada majúscula al Parlament, cosa que pot canviar en les properes eleccions vistos els darrers resultats, també es pot fer el mateix plantejament de cara a Madrid. Evidentment, si algunes eleccions es poden negligir són aquestes.
De ben segur, doncs, que la CUP seguirà conseqüent amb la seva estratègia i optarà de nou per no presentar-se; i és possible que hi hagi sectors d’altres formacions com SI o Rcat que vulguin imitar-los, a no ser que es pugui configurar una gran coalició independentista. I aquí és on sorgiran els problemes.
Jo ja he dit en alguna altra ocasió que no sóc partidari d’aquesta mena de coalicions electorals, si no és en la perspectiva d’una posterior confluència. L’electorat intueix de seguida que no hi ha la voluntat de fer una gran alternativa independentista, sinó que els grups s’hi veuen forçats per la seva pròpia debilitat; i els resultats acostumen a ser desastrosos. La suma de perdedors no fa ni una petita victòria sinó una derrota encara més gran.
Entenc que ERC, fins i tot sabent que no es pot esperar cap gran remuntada encara que ja s’hagi fet el Congrés de renovació, ha de presentar-se sota les seves sigles. L’alternativa d’un conglomerat efímer i poc consistent, per més que suposi afegir moltes sigles, pot ser encara pitjor tal com s’ha vist en les eleccions municipals a Barcelona. Per sort o per desgràcia, sigui quina sigui la fórmula que finalment s’adopti, tampoc es podrà saber mai què hauria passat en cas d’haver escollit l’opció contrària.
De qualsevol manera, ERC s’arrisca a no obtenir representació parlamentària a Madrid. Però la resta de formacions independentistes, per més que vagin plegades, no hi tenen cap possibilitat. Per tant, si opten per presentar-s’hi, podrien fer una candidatura testimonial o negociar la incorporació d’alguns dels seus membres a les llistes d’ERC o de CiU, i donar-los suport des de fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada