Recordo que una vegada vaig escriure, i ara mateix no sabria on, que la independència no la tindrem a l’abast de la mà, fins que La Caixa la vegi com una opció ben plausible. I ho deia perquè massa sovint ens deixem portar per l’eufòria, sobretot quan ens trobem un bon grapat d’independentistes en una manifestació com la del 10-J, o quan veiem la reaccions de centenars d’entitats o mocions aprovades pels nostres ajuntaments; ens dóna la sensació que tenim tot el país al darrere, i potser no és del tot cert. O com a mínim potser ens falta tenir-hi al darrere els sectors clau del país.
Ja sabem que hi ha sectors de la població que, potser perquè tenen relativament poc per arriscar, estarien disposats al que fos per assolir l’objectiu nacional; i grups polítics minoritaris que poden fer apostes arriscades perquè saben que no hi tenen res a perdre, ja que tampoc tindran ells la responsabilitat de fer el pas. Però hi ha sectors polítics i econòmics que s’hi juguen el manteniment d’àmplies cotes de poder, que van molt més en compte. És aquella acusació genèrica, i potser massa fàcil, que es feia als convergents de mostrar la bandera tot guardant la cartera. Però sobretot és la cautela amb què es mostren els sectors empresarials i financers catalans a l’hora d’entrar en el tema; quantes vegades no ens ha decebut veure empresaris catalans, als quals podíem tenir en bon concepte, anant a fer la gara-gara al poder polític i econòmic espanyol! Una prudència que per alguns pot ser comprensible, i per altres, exasperant.
Ja sabem que hi ha sectors de la població que, potser perquè tenen relativament poc per arriscar, estarien disposats al que fos per assolir l’objectiu nacional; i grups polítics minoritaris que poden fer apostes arriscades perquè saben que no hi tenen res a perdre, ja que tampoc tindran ells la responsabilitat de fer el pas. Però hi ha sectors polítics i econòmics que s’hi juguen el manteniment d’àmplies cotes de poder, que van molt més en compte. És aquella acusació genèrica, i potser massa fàcil, que es feia als convergents de mostrar la bandera tot guardant la cartera. Però sobretot és la cautela amb què es mostren els sectors empresarials i financers catalans a l’hora d’entrar en el tema; quantes vegades no ens ha decebut veure empresaris catalans, als quals podíem tenir en bon concepte, anant a fer la gara-gara al poder polític i econòmic espanyol! Una prudència que per alguns pot ser comprensible, i per altres, exasperant.
Per això, sentir dir al Conseller d’Economia Mas Collel que seria perfectament viable una Catalunya independent i que aquesta afirmació sigui ratificada per Salvador Alemany, President de la multinacional Abertis i del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica, pot ser un símptoma definitiu que ja hi som molt a prop. Personalment, no és tant que coincideixi amb ells en la viabilitat d’una Catalunya independent, sinó que crec més aviat en la inviabilitat d’una Catalunya dependent. I també és cert que, si vistes així les coses, tampoc fem el pas, és que hi renunciem definitivament.
1 comentari:
Evident ment entre Independent i dependent tenim una diferencia abismal, Catalunya amb els Catalans actuals no estem preparats per porta el nostre país cap a una independència, els motius son mol variats des d’una falta de cultura Patriòtica per part de la ciutadania, com per els partits politics que governa’n les nostres institucions del nostre país.
El patriotisme comença en han s’ambla las nostre identitat Catalana com a Nació i País Català, simple ment si volem camina al canvi de veritat, tots els Catalans que senten i tenen el sentiment cap el nostre País, tindríem que tindre les nostres Senyeres o Estelades penjades en els nostres balcons tot el any, darrera d’any, per l’altre part la dona de sentiments Català, cuida ala mainada i educar-la amb la seva llengua Catalana i reeduca el seu company de vida, pensa al 100% en Català, tot von patriotes defensa els seus compatriotes demostra’n la seva solari tat del seu Patriotisme, i en aquet cas es compra’n i consumint amb industria i comerç Català, porta i exigir la escola amb les empreses i les administracions en català, no parla dintre de Catalunya a cap emigra’n o Espanyol que visqui i residí a Catalunya en castellà, força a la Banca i els Banques de Catalunya que si volent administra els nostres estalvis inverteixin en la nostre llengua i cultura del nostre nació i país.
Referent als partits politics i els politics que tenen càrrecs com diputats o senadors al parlament i senat Espanyol, forçar per una bona defensa amb fets de nostra Nació i obligui’n amb el nostre suport al govern Espanyol, la màxim traspàs en les plenes competències al 100% com Ensenyament, Seguritat Social, Foment, Finances, etc.
Per se Dependent i Independent, primer tenim que passa per un fort Estat Federat del Estat Espanyol, per arriba al verdader Esta Federat, tenim que força als nostres politics que ens representin a Madrid un canvi de Constitució Espanyola i de Estatut de Catalunya.
Vota Partits i Politics que vulguin treballa per un von Estat Federal Català. si no es així, el poble té que forma diferents lobbys Catalanistes de força, enfocat a cara els sectors Politics i Econòmics que porta’n politiques antipatriotes sobre el nostre Nació i País “Catalunya”.
no tenim mes alternatives, o se forma una bona Coalició de partits politics de lluita per porta a Catalunya cap un bon Estat Federal en plenes competències, per el nostre Nació Catalana, o Vot en Blanc.
Per vota al PSC, tindrien que demostra i documenta el compromís de forma al Parlament de Madrid un grup propi, el compromís de no pacta mai amb el PSOE, excepte en lleis que siguin favorables a Catalunya, al Igual amb CIU, de no pacta amb el PP, PPC, PSOE, com ERC, de no pacta amb els del PSOE, PP, i amb PSC, com amb CIU, sempre que siguin lleis contra Catalunya.
Sort i Salud.
Publica un comentari a l'entrada