Els palestins fa massa dècades que pateixen les constants agressions de l’Estat israelià: agressions físiques contra les persones, espoliació econòmica, usurpació dels territoris més fèrtils i discriminació pura i dura. De tant en tant, quan la situació es fa més insostenible i per evitar una resposta del mateix estil, és a dir violenta, es commina els palestins a dirimir les diferències amb els israelians a través del diàleg. Un diàleg impossible quan uns disposen de les armes i les posen damunt la taula.
Els israelians segueixen la seva estratègia d’anar guanyant temps, terrenys i drets adquirits. En algun moment poden asseure’s simulant que estan negociant, però tot seguit segueixen la seva estratègia de bloquejar la negociació i de negar els drets més elementals als palestins. Això ha exasperat els palestins i ha provocat tensions entre ells, entre els qui encara creuen que es pot continuar negociant per arribar a un acord de pau i els qui ja no hi veuen cap sortida. Criminalitzar aquests darrers, fins i tot admetent que sovint poden cometre accions inacceptables i probablement contraproduents per a la seva pròpia causa, em sembla d’un cinisme impresentable. Un cinisme semblant al del President Obama, quan diu que no pot acceptar l’adhesió de l’Estat palestí a les Nacions Unides abans que s’hagin posat d’acord amb l’Estat d’Israel. Ells mateixos han donat sempre suport a la bel·ligerància de l’Estat Israelià, a la vulneració sistemàtica de les resolucions de les Nacions Unides, i a ús del terrorisme més cru i salvatge per a imposar la seva llei. Demanar a les víctimes del terrorisme que no reclamin res fins que es posin d’acord amb els seus botxins no té nom; o el nom seria irreproduïble.
Jo no sé quin pot ser el resultat de la decisió de l’Autoritat Nacional de Palestina, la facció més moderada que representa el poble palestí. Hi ha qui, potser sabent com actua l’Estat d’Israel, pronostica un increment de la violència; el mateix ministre d’exteriors ja ha anunciat que prendrà represàlies militars, conscient que ningú gosarà condemnar seriosament els seus crims. Però és possible que la petició d’adhesió a les Nacions Unides somogui, si més no, l’estatus actual que posa els palestins en un carreró sense sortida.
Els israelians segueixen la seva estratègia d’anar guanyant temps, terrenys i drets adquirits. En algun moment poden asseure’s simulant que estan negociant, però tot seguit segueixen la seva estratègia de bloquejar la negociació i de negar els drets més elementals als palestins. Això ha exasperat els palestins i ha provocat tensions entre ells, entre els qui encara creuen que es pot continuar negociant per arribar a un acord de pau i els qui ja no hi veuen cap sortida. Criminalitzar aquests darrers, fins i tot admetent que sovint poden cometre accions inacceptables i probablement contraproduents per a la seva pròpia causa, em sembla d’un cinisme impresentable. Un cinisme semblant al del President Obama, quan diu que no pot acceptar l’adhesió de l’Estat palestí a les Nacions Unides abans que s’hagin posat d’acord amb l’Estat d’Israel. Ells mateixos han donat sempre suport a la bel·ligerància de l’Estat Israelià, a la vulneració sistemàtica de les resolucions de les Nacions Unides, i a ús del terrorisme més cru i salvatge per a imposar la seva llei. Demanar a les víctimes del terrorisme que no reclamin res fins que es posin d’acord amb els seus botxins no té nom; o el nom seria irreproduïble.
Jo no sé quin pot ser el resultat de la decisió de l’Autoritat Nacional de Palestina, la facció més moderada que representa el poble palestí. Hi ha qui, potser sabent com actua l’Estat d’Israel, pronostica un increment de la violència; el mateix ministre d’exteriors ja ha anunciat que prendrà represàlies militars, conscient que ningú gosarà condemnar seriosament els seus crims. Però és possible que la petició d’adhesió a les Nacions Unides somogui, si més no, l’estatus actual que posa els palestins en un carreró sense sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada