És ben cert que sovint sembla que ens agradi enganyar-nos, i fins i tot som capaços d’arribar-nos a creure que l’acord del Parlament de Catalunya d’abolir les curses de braus tenia motivacions estrictament animalistes. En aquest sentit, estic d’acord amb algun dels nacionalistes espanyols que aquests dies ha volgut posar un èmfasi especial en la fal·làcia de fer veure que els parlamentaris catalans només pretenien la defensa de l’animal. Per suposat que la majoria dels diputats, i dels catalans, ens ho hauríem mirat tot d’una altra manera si els braus no haguessin estat un emblema del nacionalisme espanyol.
D’aquí les reticències de la majoria a ampliar la prohibició als correbous, que en alguns casos maltracten igualment els animals. No vull pas dir que molts dels antitaurins no creguin sincerament en la defensa dels drets dels animals, però segur que tots plegats hi hauríem posat molt menys interès si les curses de braus no tinguessin aquesta connotació tan espanyola. Per tant, valdria més admetre la realitat sense embuts: a Catalunya hem abolit les curses de braus perquè eren una salvatjada espanyola. El fet de ser una salvatjada és el que ha permès eliminar aquest costum tan espanyol, així de clar. Tan clar com que els nacionalistes espanyols n’han fet una qüestió igualment per una qüestió identitària; la prohibició de les baralles de galls, per exemple, ni va provocar grans accions o mobilitzacions a favor, ni tampoc ningú s’hi va mostrar en contra.
Un punt feble dels defensor de la llei que prohibeix les curses de braus és, està clar, la no inclusió dels correbous; o com a mínim dels correbous en què més manifestament es fa un espectacle i un divertiment del patiment de l’animal. I un punt feble dels nacionalistes espanyols que defensen les curses de braus és que no van dir res quan als anys noranta van ser les Canàries els primers a prohibir-les; és més, allà el mateix Partit Popular que aquí posa el crit al cel per tractar-se d’un acte de sobirania (modest acte de sobirania) del Parlament de Catalunya, va votar a favor de la prohibició. Allà la prohibició no tenia aquesta connotació identitària que tan preocupa als nacionalistes espanyols.
D’aquí les reticències de la majoria a ampliar la prohibició als correbous, que en alguns casos maltracten igualment els animals. No vull pas dir que molts dels antitaurins no creguin sincerament en la defensa dels drets dels animals, però segur que tots plegats hi hauríem posat molt menys interès si les curses de braus no tinguessin aquesta connotació tan espanyola. Per tant, valdria més admetre la realitat sense embuts: a Catalunya hem abolit les curses de braus perquè eren una salvatjada espanyola. El fet de ser una salvatjada és el que ha permès eliminar aquest costum tan espanyol, així de clar. Tan clar com que els nacionalistes espanyols n’han fet una qüestió igualment per una qüestió identitària; la prohibició de les baralles de galls, per exemple, ni va provocar grans accions o mobilitzacions a favor, ni tampoc ningú s’hi va mostrar en contra.
Un punt feble dels defensor de la llei que prohibeix les curses de braus és, està clar, la no inclusió dels correbous; o com a mínim dels correbous en què més manifestament es fa un espectacle i un divertiment del patiment de l’animal. I un punt feble dels nacionalistes espanyols que defensen les curses de braus és que no van dir res quan als anys noranta van ser les Canàries els primers a prohibir-les; és més, allà el mateix Partit Popular que aquí posa el crit al cel per tractar-se d’un acte de sobirania (modest acte de sobirania) del Parlament de Catalunya, va votar a favor de la prohibició. Allà la prohibició no tenia aquesta connotació identitària que tan preocupa als nacionalistes espanyols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada