Deia ahir que, donat que era inevitable la majoria absoluta del PP, era millor que no necessités dels vots de CiU. D’una banda perquè això de “necessitar” és un dir; el màxim que es podia esperar era que al PP li faltessin uns quants vots que quan li convindria els aniria a buscar a CiU, i quan els convergents volguessin obtenir-ne alguna contrapartida aleshores els podia trobar en d’altres formacions polítiques. Però, de l’altra perquè amb aquesta presumpció de tenir la paella pel mànec, es corria el risc de perdre el temps intentant maniobrar amb la idea de portar algun peixet al cove, quan l’únic que té la capacitat i el poder de decidir quins peixets ens poden cedir és el PP.
El Duran ja devia començar a fer les seves càbales, amb el que podria arribar a exigir amb els seus vots. Doncs, pel que sembla, i malgrat la majoria absoluta del PP, el Duran no vol alliberar-se d’aquest condicionant i està disposat a posar-se a la disposició dels populars, encara que sigui a canvi de res o de ben poca cosa. Acaba de declarar que Rajoy no podrà prescindir del suport de CiU, que ell ha nomenat de qualitat. Lògicament, la dirigent popular Alícia Sánchez Camacho ja li ha recordat que a Madrid no el necessiten per a res, mentre que és a Catalunya on l’Artur Mas necessita del PP; cosa que tampoc seria certa si no fos perquè l’Alícia sap perfectament que CiU els preferirà d’aliats per a portar a terme polítiques neoliberals, abans d’optar per ERC que li exigiria a canvi accions de reforç i defensa de la identitat nacional.
No escarmentem, ni quan ens posen la mel a la boca i ens deixem entabanar per una situació enganyosa, ni quan la situació és diàfana del tot i som nosaltres mateixos els qui ens hem d’imaginar la situació que ens ha de portar a l’engany. Tot sembla indicar que hi ha polítics, com el Duran, que ja tenen traçat el camí i l’objectiu a perseguir, i el mantenen malgrat que la realitat els contradigui. Ell vol ser decisiu a Madrid, pensant que en podrà obtenir contrapartides; i la seva obstinació per a ser-ho, malgrat que la realitat ho fa impossible, serà ell qui cedirà les contrapartides.
El Duran ja devia començar a fer les seves càbales, amb el que podria arribar a exigir amb els seus vots. Doncs, pel que sembla, i malgrat la majoria absoluta del PP, el Duran no vol alliberar-se d’aquest condicionant i està disposat a posar-se a la disposició dels populars, encara que sigui a canvi de res o de ben poca cosa. Acaba de declarar que Rajoy no podrà prescindir del suport de CiU, que ell ha nomenat de qualitat. Lògicament, la dirigent popular Alícia Sánchez Camacho ja li ha recordat que a Madrid no el necessiten per a res, mentre que és a Catalunya on l’Artur Mas necessita del PP; cosa que tampoc seria certa si no fos perquè l’Alícia sap perfectament que CiU els preferirà d’aliats per a portar a terme polítiques neoliberals, abans d’optar per ERC que li exigiria a canvi accions de reforç i defensa de la identitat nacional.
No escarmentem, ni quan ens posen la mel a la boca i ens deixem entabanar per una situació enganyosa, ni quan la situació és diàfana del tot i som nosaltres mateixos els qui ens hem d’imaginar la situació que ens ha de portar a l’engany. Tot sembla indicar que hi ha polítics, com el Duran, que ja tenen traçat el camí i l’objectiu a perseguir, i el mantenen malgrat que la realitat els contradigui. Ell vol ser decisiu a Madrid, pensant que en podrà obtenir contrapartides; i la seva obstinació per a ser-ho, malgrat que la realitat ho fa impossible, serà ell qui cedirà les contrapartides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada