No cal ser expert en temes jurídics per saber que hi ha diferents maneres de delinquir: una cosa és l’autor material del fet, una altra el col•laborador o còmplice i una darrera l’encobridor. Està clar que el grau de culpabilitat no és el mateix, però en tots tres casos hi ha delicte. És habitual en tota família o banda de delinqüents que hi hagi una conxorxa entre tots plegats, ja sigui per a ajudar el qui delinqueix directament o ja sigui per a encobrir-lo.
La història de l’Iñaki Undargarín ha esclatat ara als mitjans de comunicació, però ja ve de lluny. Alguns, aquests dies han suggerit que el tema era motiu de preocupació al sí de la família reial des del 2006; altres han precisat que ja se l’havia advertit del mal camí que estava prenent. Però d’això ja fa cinc anys! O no van tenir prou autoritat sobre el gendre ovella negra, o senzillament no hi van donar més importància, segurament convençuts de la seva immunitat. Molta gent es pregunta com és possible que uns individus que tenen més que resolta la vida, amb una posició tan privilegiada com immerescuda, que no els falten diners per a res, cometin estupideses com aquestes, més pròpies dels mortals que no es resignen a la mediocritat. I la resposta tampoc és tan complicada: senzillament, estan acostumats a fer i desfer al seu arbitri, segurs de tenir la justícia al seu costat, segurs de la seva impunitat. D’alguna manera els traeix el subconscient, el creure’s formar part d’una monarquia absoluta, sense límits. I de fet, el tema no hauria arribat fins aquí si no fos perquè inicialment es tractava de destapar una trama de vulgars mafiosos delinqüents de sang vermella, i ells han sortit en descabdellar el fil del delicte. I encara no està clar que no els ho acabin arreglant o, si han de sacrificar algú, limitar-se al pobre Iñaki, plebeu tanmateix.
Jo dubto que la Justícia sigui prou justa com per arribar fins al final i amb totes les conseqüències en el cas de l’Iñaki. Però no tinc cap mena de dubte que negligiran les lleis o obviaran que aquí hi ha hagut, a més,un delicte d’encobriment de la plana major de la família reial. Però tant és; romandre a Espanya equival a acceptar que la trampa i l’engany sigui llei i sigui norma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada