El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha donat la raó a uns pares que volien que el seu fills fos escolaritzat únicament en castellà. La sentència representa un disbarat en la mesura que nega el precepte estatutari que estableix que els alumnes han de sortir de l’escola primària amb un correcte coneixement de les dues llengües oficials. Però no ens ve pas de nou. Tot s’emmarca en l’estratègia del partit Popular d’anihilar la llengua catalana.
I, encara que des de Catalunya sovint fem veure que no ens adonem de la magnitud de la tragèdia, el cert és que la victòria del Partit Popular en contra de la llengua i la cultura catalana és inapel·lable: a àmplies zones del País Valencià, i sobretot a les capitals, ja han aconseguit trencar amb la transmissió generacional, pas previ a la desaparició imminent d’una llengua, i és el mateix camí que estan seguint a les Illes on es pot dir que jan assolit aquest punt com a mínim a Ciutat de Palma. I la victòria no consisteix només en legislar en contra de la llengua, en retallar o suprimir els ajuts a les entitats que la defensen o en fer tancar els mitjans de comunicació propis, sinó sobretot en aconseguir que la majoria de la població s’hi mostri indiferent, i sobretot acabar tenint l’aval del sistema judicial per no haver de complir les lleis que els ho podrien impedir. L’objectiu del Partit Popular és un de sol, comú als populars de Madrid, de València, de les Illes o de Catalunya: l’eliminació de la llengua catalana arreu. I si les seves propostes no són iguals a tot arreu no és perquè creguin que a uns llocs cal fer prevaldre la llengua materna, en d’altres la llibertat dels pares a escollir i en d’altres ja es pot fer plena immersió lingüística (en castellà, està clar), sinó perquè a cada lloc utilitzen l’estratègia adequada en funció de si el procés d’eliminació de la llengua està més o menys avançat.
I en el cas de la trama judicial passa exactament el mateix. Fa uns anys fins i tot el Tribunal Constitucional havia donat per bona la immersió lingüística a Catalunya, però ara els temps han canviat i el nacionalisme espanyol se sent prou fort com per a canviar de posició. Les sentències dels Tribunals segueixen fil per randa l’estratègia popular: A Catalunya hi ha sentències que encara no es poden dictar perquè saben que generarien un excessiu rebuig social i poític, però sí que ho poden fer a les Illes i, per suposat, a València. Però aquí també les tenen en cartera, per quan trobin el moment oportú, d’acord amb l’estratègia del partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada