Ja hi estem acostumats que els polítics ens presentin les seves gestes com a fites transcendentals, com a moments històrics o com a dates que marquen un abans i un després del que sigui. És així com explicava la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, la nova reforma laboral. Rajoy ja era conscient que aquesta havia de ser una reforma contra els drets dels treballadors, i per tant ell ja augurava una vaga general com a resposta. I la veritat és que no ni si es mereix això.
Ben mirat la reforma no deixa de ser una continuació de la que havia emprès el PSOE en l’anterior legislatura, basada fonamentalment en abaratir els costos d’acomiadament i a propiciar més precarietat laboral. No ha sorprès ningú, doncs, que la proposta presentada pel PP hagi rebut el rebuig frontal dels sindicats; si de cas, el que sorprèn és la poca contundència amb què s’expressa aquest rebuig. Però, l’aspecte més pervers de la nova reforma laboral del PP és que es digui que té la intenció de fomentar l’ocupació, i sobretot l’ocupació indefinida. Té el mateix objectiu que l’anterior: facilitar la precarietat, reduir els contractes indefinits, i, en definitiva, deixar en mans de les empreses l’ús i dessús del personal, de la mateixa manera que es pot contractar una furgoneta o llogar un local. Cada vegada més, la legislació deixa de contemplar els treballadors i la seva aportació en la creació de riquesa com un actiu equiparable al del capital, per a esdevenir simple matèria que s’aprofita quan convé i es llença quan ja no és útil. Aquesta és l’única filosofia.
S’ha de tenir molta caradura per defensar que aquestes reformes es fan per a fomentar l’ocupació i per a propiciar que sigui contractació indefinida. Després de la primera reforma laboral, la contractació va continuar caient, i sobretot va caure la contractació indefinida; fins al punt que al mes de desembre de 2011, els contractes indefinits representaven entre un 5 i un 10% del total dels nous contractes. I no és que els impulsors de l’anterior reforma erressin en l’anàlisi de la situació ni en el pronòstic del que representaria la nova legislació; l’únic error, igual que ara, és la mentida i l’engany de dir-nos que pretenen un objectiu, quan és evident que s’aconsegueix a consciència exactament el contrari. Altrament, els qui fan aquest pronòstic haurien de dimitir dels seus càrrecs i reconèixer la seva incapacitat si no es produeixen els resultats esperats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada