Ho deien els convergents durant la campanya electoral del 2010: la seva prioritat era crear llocs de treball (algú, inconscient, fins i tot va fer el pronòstic de reduir l’atur a la meitat), perquè la política del tripartit havia estat tan desastrosa que ens havia portat fins a aquella situació. Els fets canten, deien; i era difícil rebatre l’evidència dels fets. I un any després el Partit Popular va fer el mateix; contràriament al que havien fet els socialistes, deien, ells emprendrien les polítiques necessàries per a fomentar l’ocupació i sortir de la crisi.
Aquella lògica dels fets que semblava irrefutable ara ja no serveix, pel que sembla. Un any després de Govern de CiU i a pocs mesos de la victòria popular la situació ha empitjorat de mala manera. És cert que algú va tardar a reconèixer que entràvem en situació de crisi i que massa aviat va veure els primers brots verds, però en els darrers mesos la situació es deteriora per moments. Els nous pressupostos, els catalans i els espanyols, preveuen una nova entrada en recessió i l’increment de l’atur batent tots els rècords. I no solament això, sinó que els mateixos responsables de les finances públiques ja admeten que les mesures que emprenen els seus governs porten cap a un aprofundiment de la crisi, destrucció de llocs de treball i més dèficit derivat de la mateixa recaiguda de la crisi. Però si abans no valien les excuses del govern que atribuïen a la conjuntura internacional els mals que patia el país, ara ens diuen exactament el mateix amb l’afegit que la culpa és dels altres, està clar. No esperàvem pas un miracle amb l’arribada dels governs conservadors, i el pronòstic de reduir l’atur a la meitat podíem atribuir-lo a un excés etílic o a algun deliri similar; però sí que, com a mínim, podíem esperar que haguessin estat capaços d’iniciar un principi de redreçament, enlloc d’enfonsar-nos encara més.
Aleshores, què se n’ha fet de totes aquelles promeses? Si la seva prioritat era combatre l’atur i les seves polítiques ens porten a batre tots els rècords, hem de pensar en la seva incompetència o en la seva farsanteria? Durant molts anys, els entesos negaven l’existència d’una bombolla immobiliària, fins que aquesta va esclatar; ara també, hom s’entussodeix a fer-nos creure que no hi ha altra alternativa que la de les retallades i la de reduir el dèficit a qualsevol preu, inclòs l’increment de l’atur. També aquesta política els esclatarà a les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada