Està ben clar que la majoria (*) dels partits polítics tenen el ple convenciment que la gent és entre imbècil i idiota. O com a mínim ells ens tracten talment com si fóssim així. Compten, això sí, amb la complicitat dels mitjans de comunicació que no gosen dir les coses pel seu nom i, com a molt, deixen anar una lleu sospita d’un “procedir poc coherent”, enlloc de tractar-los tal com es mereixen, és a dir com a escòria indigna de representar ningú, com a bandarres que s’aprofiten de tot i de tothom.
Ja sabem que les lleis estan fetes a consciència per tal de facilitar que les grans fortunes i els grans poders econòmics puguin fer tota mena de trampes i de fraus, evadir capitals, eludir hisenda o coaccionar els poders públics perquè legislin al seu favor. Però aquesta mena de llops no en tenen mai prou, i a més del frau permanent que els facilita la legislació (ells en diuen enginyeria financera i tributària) no s’estan de fer un sobrefrau, aquest ja al marge de la llei, però comptant també amb la complicitat dels poders polítics que en fan la vista grossa. S’han fet càlculs prou precisos sobre l’import de les fortunes que es mantenen a l’ombra, sense tributar, com a diner negre: una xifra més que suficient com per a donar per acabada la crisi del deute. En veu baixa, però, ja diuen que tampoc s’hi poden posar massa estrictes perquè hi ha el risc que les mesures antifrau propiciïn una fugida encara més gran de capitals.
Al marge d’aquesta corrupció institucionalitzada, hi ha la manca d’escrúpols, d’honestedat i de vergonya de la majoria dels polítics. Quan el PSOE va fer la seva proposta d’Amnistia fiscal, la reacció del Partit Popular va ser furibunda. Mariano Rajoy la va qualificar d’”ocurrencia” que el Partit Popular mai no recolzaria. I la Dolores Cospedal va ser més explícita i la va qualificar d’”impresentable”, “injusta” i “antisocial”; és la mateixa Cospedal que ara diu que “es buena para todos los ciudadanos”. I, està clar, el PSOE fa exactament a l’inrevés: allò que ells van defensar i posar en pràctica ara ho consideren un disbarat. No hi ha vergonya ni dignitat; això és escòria en estat pur, gent infecta sense principis posats a la política únicament per a l’enriquiment personal, i dels seus amics.
(*) Com que ja sé que hi haurà algú qui dirà que no tots els partits ni tots els polítics són iguals, deixem-ho amb “la majoria”, sempre que no resulti llavors que tothom vol formar part de la minoria que se n’escapa.
2 comentaris:
Sobre l'assumpte de l'amnistia fiscal, jo faig una reflexió que crec que és pertinent, i és el fet que si les grans fortunes -o almenys aquelles que no tenen cap interés a tributar a un tipus equitatiu- saben que cada X anys se'ls oferirà una amnistia fiscal, no es crea cap mena d'incentiu per impedir el frau fiscal, ans el contrari per a incentivar-lo.
És un problema, efectivament, que cada anys se'ns escapin uns 80.000 Milions d'euros en frau fiscal, i probablement una inversió positiva seria la contractació d'inspectors d'hisenda, atès que som un dels països de la UE-27 (que ja és trist) amb menys professionals d'aquest tipus per càpita.
Totalment d'acord. El problema és que, a part de l'immens frau fiscal ja tolerat i previst legalment, a cap Govern li ha interessat erradicar el frau fiscal. La contractació d'inspectors, que a més podrien tenir incentius (com a les grans empreses) en funció dels resultats aconseguits, seria altament rendible per a l'Estat. Però es prioritza beneficiar els amics poderosos, per si de cas...
Publica un comentari a l'entrada