Institut Nova Història per una nova història

Segueixo amb interès els treballs de l’Institut Nova Història, que està portant a terme una interessant tasca de recuperació de la veritat històrica relacionada amb el nostre país. No és cap secret que la història l’escriuen sempre els vencedors; i els catalans hem estat sovint un poble vençut, almenys militarment. Si volem recuperar la nostra identitat i esdevenir un país normal, hem d’aspirar a recuperar el que ens ha estat arrabassat per la força de les armes, un Estat propi que salvaguardi els nostres interessos, amb una hisenda pròpia per acabar amb l’espoli econòmic, però també haurem d’aspirar a recuperar la nostra història que amb tant de zel ens han amagat.

Ja m’imagino el cinisme d’algun espanyol ridiculitzant i menystenint iniciatives com aquesta de l’Institut Nova Història, a l’estil del ministre Montoro que parlava de preteses nacions que no eren sinó artificis desfasats. Són capaços de negar qualsevol evidència, per més rigorosos que siguin els nous treballs de recerca, tenint com un dogma que la “seva” història no hagi estat tergiversada i manipulada en funció dels seus interessos polítics, els del nacionalisme espanyol. És cert que, globalment, l’entestament per trobar referents i identitat catalana en diferents personatges i esdeveniments històrics, sovint d’origen incert, pot semblar que hi ha la pretensió de crear-nos una història a la nostra mida. Sembla que hi ha prou dades i elements de judici com per a concloure sobre la catalanitat de Colom; potser no tants per a convertir Cervantes en un tal Servent, que devia escriure en català el seu Quixot, o per fer de Galzeran de Cardona el nom real de Garcilaso de la Vega. Tant se val. En qualsevol cas, davant el dubte, el que no val és quedar-se amb la seva versió si tampoc té proves i fonaments irrefutables.

El que sí que queda clar, hores d’ara, és que la història oficial que ens han venut és una història tergiversada i manipulada per posar-la al servei de la causa espanyola. Benvinguts siguin, doncs, tots els esforços per a netejar-la de falsedats i d’impostures. És possible que alguna de les pistes que se segueixen acabin sent falses, o que no es pugui acabar de demostrar-ne la veracitat, però no podem permetre que, davant el dubte, la veritat sigui només la seva. Totes les històries tenen els seus mites i tothom els escombra cap a casa seva; si ens n’hem d’empassar algun sense massa fonament, tant se val que sigui nostre i no dels enemics.