La farsa del desgovern espanyol

Després de totes les amenaces del Govern espanyol a les autonomies que no complissin, ha sortit a la llum que n’hi havia alguna que senzillament havia fet trampa. Els catalans no podíem incloure en la partida d’ingressos la previsió dels diners que per llei està establert que ha de rebre Catalunya, senzillament perquè, si el Govern espanyol no té cap intenció de complir les lleis que no li interessen, hem de donar per perduts aquestes diners. La inclusió d’aquesta partida podia ser, si el Govern català no ajupia el cap com finalment ha fet presentant-hi una alternativa, motiu per a la intervenció de l’Estat.

Deixant de banda que l’Estat ja té intervinguda l’autonomia catalana, amb la complicitat i l’acció submisa del nostra Govern, ara s’ha vist que la motivació de la banda del Rajoy no era el rigor i l’austeritat pressupostària sinó la recentralització de l’Estat i l’ofec de l’economia catalana. La desviació del dèficit de la Comunitat de Madrid, els números reals respecte als números que havia presentat mesos enrere, no és un error o una trampeta menor: és del 100%. Per unes dècimes es van passar setmanes negociant amb els responsables econòmics de la Unió europea, com si els hi anés la vida. Ara resulta que, de cop i volta, descobrim que hi havia un forat amagat equivalent al marge que s’estava negociant a Brussel•les, i el Govern diu que no passa res. D’explicació només n’hi ha una: la trampa la feien ells mateixos, les comunitats que ells governen. Algú s’imagina que s’hagués descobert una desviació d’aquesta magnitud en els comptes de la Generalitat?

 

El Govern espanyol ha invertit molts diners per a comprar els mitjans de comunicació europeus perquè assenyalin les comunitats autònomes com les responsables del dèficit espanyol, quan el veritable dèficit és el de l’Administració de l’Estat. Però quan apareix un forat, realment provinent d’algunes comunitats autònomes (les que governen ells) aleshores això deixa de tenir importància. La credibilitat d’Espanya a Europa, amb un Govern que continua dilapidant els recursos (deu pensar que com que són dels catalans ja no cal mirar prim), amb uns comunitats autònomes (les seves) que falsegen les dades, un Banc d’Espanya que ha amagat el veritable forat financer d’entitats com Bankia, està sota mínims. Un descrèdit que s’han guanyat a pols; el problema és que la meselleria del nostre Govern ens impedeix sortir-nos-en.