Van com cavalls desbocats. Ja no guarden ni formes ni mesures. Un catedràtic d’Economia ens deia que els gestors de la crisi, com a mínim en l’àmbit espanyol, no aprovarien la seva assignatura a la Facultat, perquè negligeixen principis elementals en economia. Però la resposta seria clara: qui ha dit que el Ministre d’Economia o el President del Banc d’Espanya necessiten o fan ús de coneixements economicistes, quan les seves decisions són estrictament polítiques, i de partit?
La decisió la tenen presa de fa temps: la crisi l’han de pagar els ciutadans i no pas els qui amb la seva nefasta gestió l’han ocasionada. Per tant, els directius de Bankia, amics i companys de partit, es poden endur jubilacions i indemnitzacions milionàries, però el forat que ells han creat l’haurem de pagar els ciutadans, i en major proporció els ciutadans catalans. Ni ells mateixos no es posen d’acord en què consisteix tècnicament la intervenció de l’Estat en aquesta entitat bancària: mentre uns parlen obertament de nacionalització, altres, com el Conseller d’Economia del País Valencià, diuen que de nacionalitzar res de res. Ells només entren a formar part de l’accionariat de Bankia, perquè "Les nacionalitzacions es fan en d'altres països". I, de fet, tenen raó. Qualsevol governant honest podria pensar que, si el sistema bancari privat ni compleix la seva funció de facilitar crèdit a les famílies i a les empreses ni tenen la mínima solvència per la seva pèssima gestió, una opció seria la nacionalització per tal de posar una banca pública al servei del país. Però no és el cas. Es tracta només de fer pagar als ciutadans els seus errors, per a poder retornar l’empresa a mans privades un cop l’haguem sanejada.
Si això no és una estafa, un robatori amb tots els ets i uts, ja m’ho explicareu. Quan la bombolla immobiliària els proporcionava sucosos beneficis, els beneficis eren seus i l’Estat els premiava fent-los pagar els impostos més baixos d’Europa i donant-los totes les facilitats per a defraudar la hisenda pública. I quan ells mateixos han ensorrat el negoci, aleshores apareix l’Estat socialitzador de les pèrdues. Insisteixo: tenim prou presons per a tants xoriços? Una proposta: Podríem indultar milers de petits carteristes i delinqüents de baix nivell, per a fer lloc a les presons per a aquesta trepa de delinqüents de guant blanc, que ocupen ministeris, direccions generals i consells d’administració d’entitats bancàries, i ens porten a tots pel camí de l’amargura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada