La Justícia, quan no és injusta en les seves sentències, ho és retardant-les. En el món abertzale ja hi estan avesats. Primer una sentència que clausura un diari, que il•legalitza un grup, que impedeix un acte... i, després, ja tant se val que la sentència sigui revocada a instàncies d’altres estaments judicials espanyols o d’europeus, perquè el mal que interessadament es volia provocar ja estava fet.
Les formacions abertzales van ser prohibides i, per tant, impedit el seu accés als comicis locals o nacionals, amb el raonament que no hi havia una condemna explícita de la violència, tal com exigeix la llei de partits. Una exigència que, evidentment, només es feia als independentistes bascos i no pas als unionistes espanyols que feien, i encara fan, apologia de la violència franquista, molt més criminal i sanguinària que l’etarra. I havíem sentit mil vegades aquella falsa justificació: en una democràcia totes les opcions són defensables, però amb violència, no. Davant del nou gir de l’organització armada basca, disposada a deixar les armes, va aparèixer SORTU, una nova organització que s’atenia fil per randa a la legislació vigent, inclosa la injusta llei de partits. En els seus estatuts, s’explicitava la condemna a la violència. Però, cínicament, els mateixos que exigien una condemna explícita de la violència, ara tenien la pretensió de fer una interpretació subjectiva dels textos presentats, quan tothom sap que en tot procés judicial o administratiu el que compta són els fets constatables i no pas les impressions personals.
Del que es tractava era d’impedir que l’esquerra abertzale es presentés a aquelles eleccions, i per això el Tribunal Suprem va emetre la sentència. I no pas perquè no sabessin el mateix principi jurídic i el mateix raonament que ara ha fet el Tribunal Constitucional revocant la seva decisió, senzillament perquè els estatuts de la nova organització s’ajustaven a la llei; sinó perquè hi havia una única motivació política, i de caràcter partidista. De fet, una acusació que podria semblar molt greu, d’alguna manera o altra la reconeix la majoria dels mitjans de comunicació quan donen com a normal i com un fet evident que els magistrats conservadors han votat a favor de la il•legalització de SORTU, mentre que els progressistes han sentenciat a favor de l’estricta interpretació de la Llei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada