El resultat de les eleccions gregues no han estat cap sorpresa. Tampoc es podia esperar que hi hagués grans canvis en l’orientació del vot en relació a les eleccions celebrades tot just fa unes setmanes. La disjuntiva era clara: plantar cara a les imposicions d’Europa, i dels interessos dels grans poders econòmics, o ajupir el cap i acceptar la seva dissort. Però també era desigual: la dreta grega tenia tot el suport europeu, sense distincions entre partits conservadors i partits socialistes, mentre que l’esquerra de Syriza era assenyalada com la via del desastre i del caos.
Això explica, probablement, que molts grecs, tot i discrepar de les polítiques seguides i de veure que amb les receptes europees la crisi inicial s’havia agreujat exponencialment, s’hagin decantat pel vot segur de la dreta. Segur en la mesura que a Europa no interessa la sortida de Grècia de la zona euro i que, per tant, no deixaran caure del tot el país, encara que no facin res per a la seva gent. Mentre que una victòria de Syriza hauria despertat les ires no de la senyora Merkel o dels polítics europeus, sinó de les institucions i dels poders econòmics que haurien endegat tota mena de mesures de boicot i de torpedinament de la ja malmesa economia grega. Malauradament, avui els poders polítics no deixen de ser titelles en mans dels qui controlen el poder econòmic, i tenen la capacitat i la força suficient com per a fer caure qualsevol govern. Les mesures que proposava l’esquerra grega, com la que aquí pot proposar una determinada esquerra (que com a Grècia no té res a veure amb els tradicionals partits socialistes), haurien pogut capgirar la situació i pensar que el qui necessita un rescat no és la banca local ni l’exterior que hi té invertits els seus diners, sinó que el qui necessita un rescat és la població. Unes mesures de sentit comú, encaminades a garantir uns mínims de subsistència i sobretot a reactivar l’economia productiva, serien boicotejades i coartades pels qui controlen els ressorts econòmics. I, això, aquesta impotència, és el que deu haver coartat la llibertat de molts grecs a l’hora d’anar a votar.
I, malgrat tot, la derrota de Syriza no haurà estat total. Si fa uns mesos la senyora Merkel i Europa es mostraven inflexibles a l’hora d’exigir el compliment de totes les condicions que els han imposat, ara, tot just saber-se els primers resultats, ja admetien que estaven disposats a renegociar-ho, I més tenint en compte que en el cas d’Espanya les condicions no han estat tan draconianes. La Nova Democràcia segurament podrà governar amb la crossa del PSOK, però la seva política no serà la mateixa que hauria fet sense la presència de Syriza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada