Avesats com estem a sentir dels polítics un llenguatge de mitges tintes, farcit d’eufemismes, d’insinuacions i d'ambigüitats, és d’agrair sentir veus clares i precises. Com que els polítics solen fer qualsevol cosa menys allò que diuen, solen actuar en la direcció contrària del que podríem deduir de les seves paraules, prefereixen moure’s en un llenguatge anomenat políticament correcte que bàsicament consisteix en dir allò que se suposa que la gent vol sentir, de tal manera que li permeti fer després el que li vagi millor segons els seus interessos.
Per això, des d’aquí, vull agrair a Francesc Homs, portaveu del Govern, que hagi optar per la precisió lingüística a l’hora de qualificar el Ministre Montoro: “macarra”. De fet, segons el diccionari de l’IEC hauria d’haver dit “macarró”, que defineix com “el qui viu dels guanys d’una dona prostituta”. Amb tot, la política econòmica del Govern espanyol, que Francesc Homs personalitzava en el ministre Cristóbal Montoro, s’ajusta força al qualificatiu que li dedicà. El Govern espanyol viu dels guanys d’una o d’unes quantes prostitutes. Faltaria saber fins a quin punt aquestes ja s’hi avenen a ser prostituïdes, a canvi d’una certa seguretat personal, o si realment s’hi troben forçades. I si la lleugera imprecisió de Francesc Homs residia en una confusió de gènere, de “macarra” a “macarró”, també hi trobem aquesta imprecisió pel que fa a la persona prostituïda, no és tant una dona com uns polítics que teòricament governen Catalunya. Però, en essència, és exactament el que volia dir Francesc Homs: el Govern espanyol viu de l’explotació dels altres, dels qui es deixen o no tenen la valentia d’emancipar-se. I com en l’explotació sexual, les persones prostituïdes tampoc poden esperar-ne cap plaers excessius.
Un cop fet aquest acte de sinceritat, el Govern de la Generalitat hauria de dir-nos si pensa continuar deixant-se prostituir i limitar-se a suplicar que l’explotació no sigui tan cruel, o si pensa fer un acte de dignitat i plantar cara al “macarró” de torn. Entenc que moltes prostitutes no deuen gosar sortir del cercle que les tenalla al prostíbul, perquè no saben si a fora trobaran algú que les recolzi. El Govern de la Generalitat sap perfectament que si planta cara al “macarró” i es nega a deixar-se prostituir, tindrà un suport majoritari de la població. Altrament, els seus fills es recordaran de sa mare.
1 comentari:
I encara podem anar més lluny. Podem intentar esbrinar qui són els clients i si tenen algun prostíbul. És bastant fàcil. Dos dels grossos ja han estat enxampats, però segur que en hi ha uns quants més. En Millet s'ho feia en un prostíbul de luxe mentre N'Alemany prefereix la carretera. Si busquem al cercle d'economia o a la llotja del Bernabeu segur que en trobarem uns quants més. El palau ja l'hem tornat al seu ús digne i les autopistes estan a punt de caure. Però no penséssiu pas que les meuques se n'aniran a casa i renunciaran als seus ingressos, intentaran buscar-se nous prostíbuls. L'Euovegas és ideal. Supera amb escreix les condicions tant del Palau com de les autopistes.
Publica un comentari a l'entrada